dissabte, 17 de novembre de 2012

PEIXERES poesia visual núm. 146

33 comentaris:

Clidice ha dit...

Quan em pregunten, sempre dic que el salari que cobro és la mida del meu esclavatge. A major salari més esclava. M'hi ha fet pensar aquest poema visual, ves :)

Helena Bonals ha dit...

Em recorda Catalunya i Espanya.

toni prat ha dit...

és una visió molt particular de veure aquest poema, crec, però "com sempre" la trobo molt encertada i escaient...

una abraçada

Clidice ha dit...

ja saps, bevolgut Toni, que seguint l'efecte Jauss, quan parlem de quelcom diem més de nosaltres que no pas d'aquest quelcom. És la maledicció que heu de patir els artistes al mostrar l'obra, creada pel vostre magí i interpretada pel dels demés. Salut.

toni prat ha dit...

mira Helena...no et negaré que quan el vaig fer també hi vaig voler donar aquest caire...a vegades les circumstàncies properes et condicionen...

una abraçada també...

Carme ha dit...

La primera idea que m'ha vingut al cap ha estat:

Com més petit ets, més lliure ets.

No sé si és veritat o no, però m'agradaria que ho fos.

novesflors ha dit...

Abans, grans i llustrosos, la peixera se'ns quedava petita; ara, amb prou feines tenim l'opció d'entrar en una peixera.

toni prat ha dit...

ara m´he perdut "novesflors"...però de totes maneres gràcies per la teva aportació...

Carme la socarra ha dit...

A voltes ens obstinem a seguir avant malgrat els condicionaments o les condicions establides que ens són adverses; però, precisament per açò, hem i tenim que seguir intentant-ho.

Núria Pujolàs ha dit...

Molt bo!

toni prat ha dit...

gràcies "Carme la socarra" per la teva aportació...que ens dóna una nova visió del poema...

toni prat ha dit...

...sabent com penses... m'agrada que t'agradi Núria Pujolàs...

MartinaH ha dit...

De vegades, segons qui, segons com, l'ego se'ns ha fet tan gran que no veiem més enllà del nostre petit món que hem creat a base de vanitats.
I quan ens n'adonem, si ho fem, ja és massa tard per poder sortir de la nostra pròpia presó.
Vaja... que al peix gran se li han pujat els fums!

Una loca común y corriente ha dit...

unalocacomunycorriente.blogspot.com.ar

muy bonito tu blog :D

toni prat ha dit...

l'has clavat...!!! MartinaH... aquest és el pensament que em va portar a fer aquest poema...gràcies per la teva explicitat...

Loreto Giralt Turón ha dit...

A mi m'ha fet pensar que el peix menut, pel fer de ser petit, està protegit de les bajanades en què estan immersos els grans i poderosos. Bé,no sé si m'explico...

toni prat ha dit...

un argument que trobo molt vàlid per aquest poema...Loreto Giralt Turón...i que és obvi que aporta una altra cara d'aquesta visió polièdrica que s'hi està construint al seu entorn...gràcies per la teva aportació...i a reveure...

novesflors ha dit...

Em referia a la famosa "crisi", però m'agrada molt més l'aportació de MartinaH.

cantireta ha dit...

De prop algunes persones són minúscules, en mida i opinions.

toni prat ha dit...

gràcies "cantireta" per la teva aportació...

toni prat ha dit...

gracias por tu amabilidad "Una loca común y corriente..."

toni prat ha dit...

perdona Carme que no sé perquè se m'havia perdut el teu comentari...i és una apreciació ben original...
Jo tampoc sé si és veritat però potser en podrírem parlar...

toni prat ha dit...

crec que tens tota la raó benvolguda Clidice...però aplicant el mateix efecte...tu també dius més del que dius amb aquest comentari...
(et deixes veure el llautó...)

Antiga Materon ha dit...

A mi em diu, que la prudència habitual dels que creiem mes febles, mes petits,,,fa que nedin en la fina i sostinguda abundància,del que ja es feliç... quan el que es creu gran vol entrar en el mon idíl·lic del petit no pot passar, la seva prepotència i el seu orgull no el deixa veure que el forat es petit.

Dit d'un altre manera, les petites coses ens fan grans, las grans coses ens fan petits, dins la nostre peixera habitual (mon), es difícil fer el transvasament de gran a petit.



toni prat ha dit...

renoi...!!! Antiga Materon... "estàs sembrada" no...??? crec que és una meravellosa interpretació del meu poema i molt ben explicada...
els teus raonaments porten a filosofar...

Anònim ha dit...

ser petit te els seus avantatges

Raul Keeper ha dit...

som 2 alumnes del callis, aquesta imatge ens fa pensar que algun dia a la vida s'ha de prendre una gran desició.

Raul Keeper ha dit...

som dos alumnes del institut jaume callis, aquest poema ens fa pensar que en algun dia de la vida s'ha de prendre una desició important.

toni prat ha dit...

exactament alumnes de l'institut Jaume Callís de Vic... potser és allò que el refrany castellà ens vol dir... que "no por mucho madrugar amanece más temprano"... no...???

toni prat ha dit...

jo també ho crec Anònim que ser petit té els seus avantatges... sobretot perquè és difícil de fotre cops de cap al sostre... (broma...)

toni prat ha dit...

gràcies Raul Keeper i Cia... m'agrada que aquesta imatge os hagi portat a aquest raonament... crec que és un bon comentari...

toni prat ha dit...

gracias "una loc acomún y corriente" ...

toni prat ha dit...

gràcies "novesflors"...