dimarts, 9 d’octubre de 2012

BALANÇA Poesia Visual núm. 144

20 comentaris:

Fufu ha dit...

Boníssim, Toni. Molt divertit i ben argumentat!

Ferranda

Clidice ha dit...

real (que no reial) com la vida mateixa. què trist, no? (noti's que no empro les majúscules per tot allò d'aristocràtic que tenen). salut!

marina ha dit...

molt bo!
em ve al cap al cançó de l'Ovidi... "quan vindrà el dia que l'home no s'el pese amb les balances?"

salut i abraçada!

Carme ha dit...

Uns quants pesos petits, pesen igual que no res...

Hauríem de provar de posar-hi un sol pes, suma de tots, a veure què passaria ;)

Bon dia, Toni!

Helena Bonals ha dit...

Els que tenen l'or no s'han d'esforçar a fer el pes necessari.

toni prat ha dit...

gràcies Fufu...m'agrada el teu comentari m'esperona en la tasca de fer-ne més...

toni prat ha dit...

Veig que aconsegueixes condensar en poques paraules...allò que normalment és llag d'explicar...

gràcies pels teus comentaris Clidice...que han esdevingut ja una part del blog (no com una extremitat que se'n pot prescindir, sinó com a part d'un tot...)

toni prat ha dit...

i menys amb balances "trucades"...Marina...

(m'agrada la cançó de l'Ovidi..."

toni prat ha dit...

una visió molt particular i afí a la situació actual...

crec que és una reflexió acurada de l'importància que pot tenir el pes específic d'una unió envers la d'una dispersió...

Bon dia...Carme...

Elisabet Juncà ha dit...

Ironia intel·ligent. G e n i a l.

toni prat ha dit...

gràcies Elisabet...però he tingut un bon mestre...i aixó hi fa molt...

toni prat ha dit...

crec que és així Helena...jo també ho penso...

a més a més ja s'encarreguen d'estirar més el braç del seu cantó en la balança, a fi que la descompensació entre els ramals, els estalvii d'haver de posar el mateix pes per mantenir l'equilibri...("llei de la palanca"... que tradueixen per "llei de l'embut"...)

digue'm ariadna ha dit...

... mentre volen avions arran de llenat, una imatge argumentant la realitat que vivim, quan encara ens volen imposar com hem de mesurar i com hem d'avaluar...

toni prat ha dit...

m'agrada la teva observació Ariadna...ja que crec que és una notícia de la qual no se n'ha fet tot el ressò que es mereixia...

m'encanta com la paraula "llenat" la situa perfectament i subtilment en el mapa...perquè no quedi dubte del "afer" en qüestió...

i no cal dir que les imposicions a base d'espantar la gent...no solen servir per convèncer sinó més aviat per crear antagonismes més grans...

celebro el teu retrobament en aquest bloc i espero poder-t'hi "retenir lliurament"...una altra volta...

Cristina C ha dit...

Hello!

Interesting blog. Welcome to http://filmandotherstories.blogspot.se/.

:) Take care!

toni prat ha dit...

Thanks Cristina C.

Antiga Materon ha dit...

El poder s'en cuida i molt de fer la llei a la seva mida per no haver-la de patir, mentre que el poble ras ha d'aguantar la llei que se li impossa sigui quina sigui.

toni prat ha dit...

és això de "tenir la paella pel mànec"...Antiga Materon i que "feta la llei, feta la trampa"... etc.

Anònim ha dit...

Hola Toni som uns alumnes de l'institut Jaume Callís de Vic. Et voldríem dir que aquesta poesia visual ens ha agradat molt ja que creiem que tens tota la raó.
Heus aquí la nostra lectura:

Aquest poema ens ha donat la impressió de que intenta transmetre que per molt que tota la humanitat es passi la vida treballant, la família real, sense fer cap mena d'esforç per aportar alguna ajuda a la humanitat, encara avui en dia, la gent la continua considerant superior a les persones normals i corrents.

toni prat ha dit...

gràcies Alumnes de l'Institut Jaume Callís de Vic... crec que la vostra interpretació coincideix plenament amb el que jo intentava palesar amb aquest poema... veig que la nostra xerrada ha estat prou profitosa com per incitar-vos a interpretar
lectures no massa habituals de llenguatges que tampoc ho són...

a reveure...