dijous, 2 d’agost de 2012

RODA poesia visual núm. 143

10 comentaris:

cantireta ha dit...

Pel meu davant
corre el futur.
Compte!
Si recula,
si es fon,
l'empremta s'esvanirà...

Sí, hem de fer alguna cosa plegats. Petons!!

toni prat ha dit...

quan vulguis "cantireta"...

Clidice ha dit...

Difícilment trobaríem un símbol més adequat de la petjada humana sobre la terra que un pneumàtic. Una fusió encertadíssima.

toni prat ha dit...

Clavat...!!! clavat al meu pensament quan faig fer aquest poema...però com sempre...a més a més m'agrada el teu missatge/resum... (jo ho haig de fer amb imatges...)

Descabdellant Versos ha dit...

El progrés sense les petjades del passat queda obsolet, crec. No es pot entendre un concepte sense l'altre.

Un plaer cabdellar i descabdellar al teu blog. Ja fa temps que el coneixia, però abans no em dedicava a cabdellar :)

toni prat ha dit...


M'encanta la teva descripció del concepte que crec que expressa aquest poema, Descabdellant Versos...la trobo molt eloqüent i ajustada...

també m'agrada que "cabdellis" amb mi, les crítiques i observacions que solo fer dels temps que ens toca viure...

HerrBrandt ha dit...

magnifique!

toni prat ha dit...

Obrigado... HerrBrandt...

Antiga Materon ha dit...

El millor i el pitjor de nosaltres mateixos queda en el traç que anem deixant, no es detura...sempre roda.

toni prat ha dit...

potser un dia sigui possible aquella pel·lícula que se'n deia "El Tunel del Tiempo" i llavors es veurà clar això que dius tu Antiga Materon...