dimecres, 28 de novembre de 2007

ESCALA DE LLIBRES poesia visual núm. 144

15 comentaris:

Violant d'Atarca ha dit...

Ha,ha,ha!! doncs m'acabes de donar una molt bona idea per tal de donar una utilitat no només emocional, sinó també física als llibres de casa, ja que en corren massa pel poc espai que tinc disponible per acollir-los... Aquesta escala teva, sens dubte, va cap al cel!
Una abraçada!

Clidice ha dit...

sembla que la cultura t'ha de fer ascendir a alguna cosa millor, però tantes vegades només et fa arribar a la més grans de les decepcions ...

toni prat ha dit...

em sembla que no té pretensió d'arribar tan amunt...
"no sempre allò que per a un pot ser més excels, es troba en la puresa..."

no...Violant d'Atarca...???

toni prat ha dit...

ja em comença afer ràbia estar tan d'acord amb tu...Clidice...

algun dia em podries dur la contrària...no...??? no veus que no sé què afegir-hi...???

Laura Dalmau ha dit...

Clidice molt bon comentari sobre el poema visual d'en Toni !!!

toni prat ha dit...

gràcies Laura Dalmau...per corroborar la meva opinió sobre el comentari de la Clídice...

Helena Bonals ha dit...

L'he comentat al meu bloc, però vosaltres ja ho heu fet aquí!

toni prat ha dit...

gràcies Helena...de totes maneres si vols enviar el teu comentari per la gent d'aquest blog serà molt benvingut...

gràcies

Helena Bonals ha dit...

Aquí el teniu:

Poesia visual 144

cantireta ha dit...

Els lloms tan generosos
no saben de tardors.
Creixen els arbres
del saber cap al sol,
esperant la propera
Au Fènix,
la flama interna.

Petons.

PD. La setmana que ve ja és Fira a Tàrrega.

totvedudol ha dit...

aquest poema demostra que els ebooks tenen una petita desavantatge física. Com sempre, genial.

toni prat ha dit...

estic molt d'acord amb tu Helena Bonals...però potser hi afegiria un ventall més ampli de conceptes i coneixements no tant cenyit a l'àmbit de la literatura i prou. Crec que hi ha llibres molt edificants en quasi tots els camps...

toni prat ha dit...

mercès per la teva aportació "cantireta"...(un poema a un altre poema)la interpretació crec que cal deixar-la a la sensibilitat de cadascú...

toni prat ha dit...

Una visió que no se m'havia acudit..."totvedudol"...molt ingeniosa...

Joana Navarro ha dit...

Una escala molt original amb un suport ben sòlid que reaferma la saviesa de les passes de qui la puja :) Si sempre puguerem trpitjar tan ferm, no tindriem tanta bogeria al món. Haurien de fer escales com aquesta als col·legis en lloc de donar tant la vara amb plurilingüísmes inviables i punyetes!!! Au ja n'he dit prou que m'encendré de cap a peus :)