dilluns, 11 de juny de 2012

POESIA VISUAL núm. 140 matemàticopoema núm. 18

7 comentaris:

Clidice ha dit...

sempre passa que en les parelles n'hi ha algun que "no hi és tot", però fins i tot així, gairebé sempre acaba donant algun fruit o altre.

cantireta ha dit...

El pes de l'ànima
resta decimals
a la suma. Infinita-
ment. Mal.

Petons.

toni prat ha dit...

una altra visió tan original o més que la del poema anterior "cantireta"... alguna hora n'hem de fer una assentada...

més...

Gabriel Prat Masramon ha dit...

Caram, espectacular comentari pel meu primer matematicopoema.

toni prat ha dit...

res no es pot deixar per verd...ni per molt madur, Clidice...tot rau en voler positivitzar les coses...

cantireta ha dit...

Vinga! Seiem per parlar-ne!! Petons.

Edo Niste ha dit...

ara he trobat una bona terrassa per parlar-ne Cantireta...ja podem quedar quan vulguis...