divendres, 22 de juny de 2012

MARGARIDA poesia visual núm 141

13 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

El "m'estima/ no m'estima" alhora.

toni prat ha dit...

El teu comentari Helena el trobo "exquisit"...d'una densitat extrema...
Estem acostumats a vendre l'idea de l'amor en pastisseries i en forma de bescuit de nata...

cantireta ha dit...

Esfulla-la.
Dona'm els pètals.
Els canvio
pels mots
dubtats
d'amor.

Edo Niste ha dit...

molt maco el teu poema "cantireta"...ja m'agradaria rebre aquests teus mot...i sovint...

cantireta ha dit...

:) En una altra vida, potser.

toni prat ha dit...

no crec que em trobis enlloc més Cantireta...ja en tinc prou amb aquesta vida i a vegades encara me'n sobra...
això vol dir...que afanya-t'hi...
una abraçada...

Laura Dalmau ha dit...

Perquè aquest poema visual del "m'estima o no m'estima" té una sèrie de dos petals i un espai.
Aquest espai és el que necessitem per ser individuals com a persones???
Aquí llenço una pregunta...

cantireta ha dit...

Vine a la Fira de Teatre, a Tàrrega, del 6 al 10 de setembre, i ens veiem. M'agradaria molt escriure per a tu.
Mos escrivim pel Gmail, vale? Petons!!

toni prat ha dit...

miraré de venir "cantireta"...però si no et sap greu torna-m'ho recordar més endavant...

toni prat ha dit...

Perdona Laura Dalmau...que no sé per què el teu comentari m'havia passat per alt...
la meva intenció de deixar un espai entre cada parell de pètals és per palesar que generalment no hi ha un si o un no...sinó grups de dos que contenen les dues respostes alhora i fan que no hi hagi res tan simple i ben acotat com podria semblar des d'un principi...

toni prat ha dit...

referent a la teva pregunta Laura... si "Aquest espai és el que necessitem per ser individuals com a persones???" crec que el concepte que jo tinc del manteniment de les dues individualitats en una parella queda ben reflectida en el poema visual núm. 45 (que diu: 1+1 = 1 (1+1)

Laura Dalmau ha dit...

Molt encertada la resposta... com havia de ser venint del mateix autor. Un privilegi seguir els teus poemes visuals Toni!

toni prat ha dit...

el privilegi és meu per tenir-te de "comentarista" Laura...
(quan no en fas és troben a faltar...)