dimarts, 27 de desembre de 2011

TRICULLERA poesia visual núm. 131

6 comentaris:

Clidice ha dit...

per les tres tasses del caldo que no volem i que ens faran empassar?

toni prat ha dit...

si senyora...!!! Clidice...la meva intenció no anava per aquest cantó...però la teva observació crec que és molt oportuna, adient i enginyosa...m’hi subscric totalment...

una abraçada...

sandra Dominguez ha dit...

Tres culleres per tres vides, tres vides en una, i una sobrecàrrega de menjar.
una abraçada.

toni prat ha dit...

Hola Sandra...i els gats...???

Antiga Materon ha dit...

Es el primer que m'ha vingut al cap en veure-lo m'ha recordat una de les dites de la meva avia que era de Cuenca... “si hija si...dónde comen dos comen tres”, si no es aixi tan se val... m'ha fet feliç que me l'ha portés a la memòria a l'instant.

Gràcies per això Toni.

toni prat ha dit...

Aquest artefacte el vaig concebre per evidenciar que cal un un enginy especial per cada menester... les eines han de ser pensades per allò que volem aconseguir... ( no farem menjar més sopa a ningú per posar-los-hi una cullera triple... ja que en inclinar-la es vessarà tot pels voltants de la boca... potser si li féssim el gresol més gran a la cullera, aconseguiríem més el nostre propòsit...)

Partint d'aqui no cal ni esmentar que se'n poden desprendre un pilot de serrells tan variats com per aplicar-ho a moltes coses de la vida... (a mi em recorda un refrany castellà que diu: "vale más maña que fuerza...")