dilluns, 1 d’agost de 2011

SIMI AMB CARETA poesia visual núm. 125

6 comentaris:

Raimon Blu ha dit...

Aunque el "Homo" se vista de traje y se quite la careta, "Homo" se queda...

toni prat ha dit...

se queda, si...y parece ser que para mucho tiempo...

gracias, Raimon Blu

Antiga Materon ha dit...

No es pot amagar el que un es per molt que es disfressi, tard o d'hora surt a la llum el verdader jo. (S'atrapa mes aviat un mentider que un coix)

toni prat ha dit...

sobretot amb gent que has de tractar sovint en la vida... llavors jo crec que és impossible...
Però el poema volia anar més enllà...ja que la crítica era al tipus de careta que fem servir per semblar ben diferent... que si t'hi fixes bé solem crear personatges bastant afins al que ens creiem que som... (només cal veure als artistes de cinema que per molt que interpretin diferents papers, sempre acaben fent d'ells mateixos...

Antiga Materon ha dit...

"creiem que som"...trist, però sovint cert.

Toni Prat ha dit...

crec que és una mica complicat això de mirar-se des de fora com si nosaltres fóssim una altra persona...