dimecres, 20 d’abril de 2011

ORDINADOR poesia visual núm. 121

12 comentaris:

Turi ha dit...

Hello congratulations on your blog, is full of interesting content, please visit also my thanks http://www.youturi.blogspot.com

Clidice ha dit...

No puc veure el meu portàtil com una possible amenaça, atenent que fa trenta anys que convisc amb la informàtica. Per a mi, és una part de mi mateixa, no sóc capaç de veure'm sense la tècnica. Sé que no "queda bé" dir-ho, que cal fer veure que som naturals i no sé quantes mentides més, però jo ho veig més com una defensa de l'analfabetisme digital en la qual m'hi nego a participar. Sóc tan màquina com persona i depenc d'elles, i la dependència no vol dir adicció, sinó que vol dir comunicació, educació, medicina ... humanitat a la fi.

Carme ha dit...

El meu portàtil... pobret, mai no em faria una cosa així. Jo no podria viure sense ell. :)

toni prat ha dit...

Jo tampoc pretenia dir que si tenim portàtil deixem de ser "naturals"...o que ens cal ser analfabets digitalment...
De fet potser no està prou ben il•lustrat el joc aquell que ara no sé com es diu que consisteix en ficar i treure la mà de manera ràpida en llocs on te la puguin picar...
Doncs això és el que pretenc dir...(igualment com en tot) si n’abuses... ja sabem que "totes les masses piquen" i aquesta és una “llaminadura” a la qual és fàcil de dedicar-li més temps del que sovint convindria...(potser)...(segurament és qüestió de no deixar-se enganxar)
o no Cidice...o no Carme...?

Clidice ha dit...

Penso que queda clar Toni. Però intento veure-ho amb els ulls de, per exemple, els meus fills. No el comprendran, perquè per a ells un ordinador és una eina imprescindible, tant com molts de nosaltres no se'ns acut sortir de casa sense un bolígraf, un telèfon, o en el seu defecte una agenda. La tècnica ens fa humans, ens allunya dels animals i el concepte de "massa" només és generacional. Vaja, crec que il·lustra perfectament les veus que s'escolten contra allò que ja és impossible de tirar enrere. No hi ha terme mig en l'avenç tecnològic i per acceptar les bondats també cal tolerar les "maldats".

toni prat ha dit...

cal tolerar les "maldats" fins a cert punt Clidice...potser no parlem del mateix...però en cas de fer-ne abús com et deia abans... pot ser una "droga" que t’allunyi de la família, amics, coneguts, exposicions, concerts, esports, etc.
llavors és quan jo dic que "t’has deixat atrapar"...

Antiga Materon ha dit...

Alerta altament perillós...crema...crea adicció i dependència Cal trobar com en tot la mida justa. Avui he vist un post que deia : (no tenemos wifi hablen entre ustedes) dons això saber el que tens entre mans es important i fer-ho saber als que pugen encara mes.

toni prat ha dit...

jo diria que li tenim massa por... i no és res més que un altre mitjà de comunicació que s'adaptarà a la forma de vida contemporània i no serà ni més bo ni més dolent que tots els que l'han precedit... Antiga Materon...

Antiga Materon ha dit...

Sens dubte que amb el temps s'adaptarà i de ben segur no tardarà gaire....mentre però cal anar en compte...no crec que sigui por...en diria mesura mentre arriba la quotidianitat

toni prat ha dit...

si... si... Antiga Materon... però a vegades la nostra "mesura" pot semblar un excés de por per altre gent de generacions més joves...no...???

Antiga Materon ha dit...

Potser si...penso que s'ha d'explicitar be.

toni prat ha dit...

però tornem a caure en el mateix parany Antiga Materon...

Qui ho ha d'explicitar bé...??? amb quina propietat...??? amb quina experiència...???

una abraçada...