dilluns, 13 de desembre de 2010

TOBOGAN poesia visual núm. 115

21 comentaris:

George Ung ha dit...

Haha, very cool. Slow slide down?

Jericó ha dit...

muy buena!

Madama ha dit...

Very good Blog!

Madama ha dit...

Very Good blog

Una Resaca Cualquiera ha dit...

Seguramente el no tenga prisa por deslizarse

nanapocket ha dit...

opa, muuuuuito bom viu ? parabéns,

toni prat ha dit...

Hello George,
snails go up and go down with the same speed.So I think that nothing can to walk faster of mankind evolution.
Thanks and regards

toni prat ha dit...

gracias Jericó...

toni prat ha dit...

thanks Madama...

toni prat ha dit...

Y si la tuviera "Una Resaca Cualquiera", quizás tampoco pudiera acelerar su trayectoria...no?

toni prat ha dit...

Obrigado...Nanapocket

led lights ha dit...

nice posting keep blogging,

toni prat ha dit...

tank you very much led

Jessica Arias Cano ha dit...

El combinado de adrenalina, al lanzarse de un gran tobogan, junto con la tranquilidad y paciencia de los caracoles es muy bueno!
Feliz año nuevo(:

toni prat ha dit...

Una percepción interesante Jessica...gracias por aportarla...

rosana ha dit...

Hola m'agrada molt aquesta poesia, és sorprenent
aquest cargol farà cua!

toni prat ha dit...

D’això es tracta "rosana"...d’això es tracta...si volem que en aquesta "cursa" descontrolada i desenfrenada cap el consumisme integral...hem de començar a pensar a que hi ha moltíssim col•lectius que són "cargols" dintre d’aquest "compacte" que en diem la societat mundial...i que per molt que vulguem accelerar una acció regularitzadora o harmonitzadora, difícilment podrem "cremar" etapes...

Miriam Martins ha dit...

Me gusta mucho esta foto! (:

toni prat ha dit...

Gracias Miriam...muchas gracias...

Antiga Materon ha dit...

El que no tornarem a tindre mai..el joguineig i la lentitud amb que passaven el dies a la nostra infantessa.

toni prat ha dit...

en sembla que ens en recordem ben pocs... avui la quitxalla està tan o més estressada que els grans Antiga Mataron... tot canvia i potser é un entrenament que els és fundamental pel què els espera... no...???