diumenge, 31 d’octubre de 2010

DONA-DIANA poema visual núm. 112

21 comentaris:

Sandra D,Roig ha dit...

També si la silueta no fos tan perfecta, la diana seria més gran, la meva interpretació es molt fosca ara, però el poema m'ha encantat.
Si fos un home la diana estaria, a?
:) una abraçada

Humberto Dib ha dit...

Hola, me gustó mucho tu idea de poesía visual, estamos en una época en la que la imagen suele superar a la palabra.
Aprovecho para invitarte a mi blog.
Un saludo desde Argentina.
Humberto.

www.humbertodib.blogspot.com

toni prat ha dit...

Hola Sandra...aquest poema l’he fet per un col•lectiu que hi ha sobre la Violència de Gènere i intento dir amb aquesta silueta de dona, que potser els homes que freqüenten "camps de tir", haurien de canviar els seus projectils per paraules o fets que aconseguissin "tocar al cor" i resoldre d’aquesta manera qualsevol tipus de baralla o altercat

toni prat ha dit...

Gracias Humberto por tus palabras...ya he visitado tu blog y lo veo interesante...

Sandra D,Roig ha dit...

I Aquesta també era la meva, la gran diana de les dones sempre és el cor.
Un poema magnific. Es absolutament precís, però el que jo volia dir, es que almenys les maques son més respectades-
Gracies a tu per l'aclaració.
una abraçada gran.

Evita ha dit...

me encanta las imagenes de tu poesía virtual ;) ... saludos de Peru.

piyooh ha dit...

nice blog.... i like it

Anònim ha dit...

Ozú, es el corazón hipnotizador de la chica del "James", o como se diga, ummmm está rebuena!.

Toni, solo conozco dos poemas y los dos tuyos. Gracias por el placer que me da sonreir con ellos.

Te saludo desde lo mas hipnotizante de mi corazon, que por cierto está fuera del cuerpo de la chica "James" -lástima-, pero cerca de tí y de nosotros todos los que disfrutamos con estos raticos. Ale, a dormir. Bona ni a tothom. O como se diga.

toni prat ha dit...

Vols dir Sandra...? jo diria que en aquests cassos, la qüestió de la bellesa no hi efecta...

toni prat ha dit...

Gracias Evita...yo también me he dado un paseo por tu bloc y lo he visto muy interesante...me encantaria tener más comentarios tuyos...un abrazo...

Anònim ha dit...

Perdón, la del anónimo soy yo, La Txarín. Gracias. hasta mañana. Bona nit.

Miss Edith and Lucy ha dit...

Wow... That is really cool!

Augusto Pinz - MrPinz (53) 8126-3414 ha dit...

Maravilhos seu blog. Parabéns pelo trabalho!

toni prat ha dit...

Obrigado Augusto...muito obrigado...

TOPNET ha dit...

வாவ் வெரி நிசே(tamil) use google translate

marta ha dit...

empaea mi em sembla un poema amb molt d´efecte... la silueta de la dona, un cos tant bonic que quasi confon la importancia del cor... l´envoltori que es torna trampa...

toni prat ha dit...

gracies per la teva aportació "marta"...

Laura garcia garcia ha dit...

Una dona que està mol enamorada.

toni prat ha dit...

una observació molt interessant Laura...
quan algú s'enamora és tot cor...???

Antiga Materon ha dit...

Enamorar-se de la persona equivocada...que no ens veurà mai....que sempre la delim per l'esquena, amb silenci, pors i dubtes. No ens n'adonem que els seu cor ja ha estat conquistat,

Per cert Toni, la silueta està d'esquena? Si es així el cor a la dreta? Que vols dir?, em fa ballar el cap.

Quan dic “el seu cor ja ha estat conquistat”...em refereixo a aquest desplaçament que crec que hi veig...del contrari...be ho deixo aquí.

toni prat ha dit...

la silueta està de cara Antiga Materon... i t'he el cor exposat com una diana de dards perquè els pretendents hi facin punteria...

La resta crec que ja te la pots imaginar...