dijous, 26 d’agost de 2010

EL NIU poesia visual núm. 108

13 comentaris:

Begoña ha dit...

Hola, Toni!

Aquest estiu m'hi he dedicat a la tecnologia i buscava el teu bloc per enllaçar-lo als meus (http://begonyapozo.blogspot.com). Ara que t'he trobat, dir-te que els nous poemes (que no recorde del llibre) m'agraden moltíssim i que, com sempre, la força de les teues composicions és molt eloqüent.

Una abraçada

Clidice ha dit...

Difícil, molt difícil de combinar tecnologia i natura. Però no impossible.

toni prat ha dit...

gràcies Begonya per les teves lloances...especialment perquè venen d’una gran especialista com tu, en la matèria...
efectivament aquests últims poemes no estan contemplats en les pàgines de "Eloqüències" ja que quan és fa fer el llibre encara no existien...però tot arribarà...

una abraçadassa..........

toni prat ha dit...

i sembla que cada vegada ens hi veiem més obligats, no...Clidice?

el propi egoisme ens està portant a una mena de "altruisme interessat" (tot i que, ben mirat, crec no n’ha existit mai cap d’altre...)

Cindy Tebo ha dit...

Sometimes you have to work around the obstacles in your life. A wonderful image. I found your blog using the "next blog" feature.

toni ha dit...

I'm agree with you Cindy... Thanks for your opinion. I would like to find you here, in my blog frequently...

dimitris ha dit...

Σιδεροκατασκευές

Daniel Calero ha dit...

El espacio
se estremece entre bosques
metálicos
y melancólicos,
donde hubo llegado el progreso
destruyendo el verdor.

toni prat ha dit...

Gracias Daniel...

Nuria Fernandez ha dit...

m'encanta!!!

toni prat ha dit...

gràcies Núria...moltes gràcies per fer-m'ho saber...

Antiga Materon ha dit...

Em fa pensar en la desforestació del planeta...de tota manera la mare alimentant la cria on te el niu, també em diu que mentre hi ha vida hi ha esperança...potser no està tot perdut.

toni prat ha dit...

O potser és que els animals es van acomodant a la nostre manera de viure "i de no passar fred"... Antiga Materon... no...???