domingo 3 de enero de 2010

Aïllador P.V. 91

Enviat per toni prat a 06:56
Etiquetes de comentaris:

9 comentaris:

Clidice dijo...

el futur. recordarem com es fan les espelmes?

3 de enero de 2010 10:55
toni prat dijo...

empatia...simpatia...coincidenciopatia...
compenetrapatia...identipatia...
simbiosipatia...


(patia...patia, perquè no se m’entengués...però ara ja veig que no cal...)

3 de enero de 2010 23:52
Carme dijo...

:) La Clídice, sempre veu més enllà que els altres.

He de reconèixer que a mi em costa més d'interpretar.

4 de enero de 2010 15:23
toni prat dijo...

Amb això Carme...crec que vols dir que estàs d’acord amb la interpretació de la Clídice...i no deixa de ser una opinió molt vàlida...
Hi ha algunes persones que malgrat les pautes facilitades per entendre el poema no s’hi alinearien o estarien en propietat d’oposar-s’hi...
Gràcies per les teves paraules...(com sempre...)

5 de enero de 2010 00:52
Raquel Estrada Roig dijo...

Una altra manera de dir poesia, m'agrada.
M'agradarà si passes pel meu blog, La mullena.

5 de enero de 2010 11:33
toni prat dijo...

El teu blog Raquel és molt extens i molt interessant...hi he entrat i t’hi he deixat un post amb el pseudònim de Edu Niste...que pertany a un blog secret que tinc de poesia eròtica...
i referent a la poesia...jo també crec que és un concepte que no sols engloba una sèrie de paraules escrites posades en forma de vers..
m’agradaria saber més de tu...

toni
antonipratoriols@josoc.cat

6 de enero de 2010 13:48
Raquel Estrada Roig dijo...

Hola Toni, gràcies! doncs és estrany, no m'apareix el comentari...vés a saber què ha passat. A vegades també hi penso en això, i crec que em costaria definir la poesia, és un "tot"!
Ja anirem parlant, doncs, bona nit! ;)

7 de enero de 2010 15:22
digue'm ariadna dijo...

... Si bé podem oblidar el quan, el per què, el com i el què de les coses per l'aïllament que provoca la contínua i accelerada evolució de tot, aquest mateix aïllament ens pot fer viure tancats en el passat, separats del present i del futur...

9 de enero de 2010 03:01
toni prat dijo...

Quina abstracció més "meva" hauria de dir si te la pogués robar...
un compendi exquisit de tot allò que pretenc dir amb aquesta imatge...
(per molt acostumat que m’hi tinguis em continues sorprenent...)

10 de enero de 2010 12:08

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)