martes 26 de enero de 2010

Banderes P.V. 93

Enviat per toni prat a 03:44
Etiquetes de comentaris:

10 comentaris:

Clidice dijo...

el mal és quan les banderes vermelles són el grup de totes aquelles que volent fugir de la norma acaben configurant una nova majoria ...

26 de enero de 2010 05:46
Carme dijo...

Esperava el comentari de Clídice, abans de posar el meu. Crec que ja no sé mirar aquests poemes visuals sense el teu comentari, noia! És que m'encanten!

Però jo pensava: banderes vermelles, vermell en general, perill, prohibició.

El verd representa seguretat i poder anar endavant.

I és realment la sensació que tinc que cada cop hi ha més coses perilloses i prohibides i moltes menys de netes, segures, clares i permeses.

26 de enero de 2010 15:16
Clidice dijo...

Caram Carme, m'afalagues :)

doncs mira que, com a estudiant perpètua d'Història, jo cada dia estic més segura de què les banderes són cada cop més verdes, que cada vegada sabem més i millor, que podem passar per la vida i morir sabent, cosa que, durant mil·lennis no ha estat així.

En el fons, per a mi, les banderes vermelles són els integrismes, tan els anomenats "de dretes" i religiosos, com els que, volent allunyar-se'n acaben configurant nous integrismes, anomenats "d'esquerres". La tendència inveterada a la grupalitat de tants éssers humans que necessiten que pensin per ells, en comptes d'activar les seves neurones. I és que, què vols que et digui?, a mi, els integrismes, siguin dels que siguin, em fan picor.

26 de enero de 2010 23:20
digue'm ariadna dijo...

... Petits i tossuts vents encara es resisteixen a bufar a contracorrent, fent onejar el bri d'herba tendra, que encara creu en canvis i solucions, en sentit contrari a les cada cop més nombroses i agitades conservadores roselles...

28 de enero de 2010 01:36
toni prat dijo...

...i com a nova majoria, Clidice, interpreto que et vols referir a la possibilitat d'empelt de la vanitat que anul•la, una altra vegada, la capacitat de concebre el pes i la importància de les minories...no?
"un peix que es mossega la cua..."

28 de enero de 2010 03:27
Carme dijo...

És innegable que la història avança a millor i la humanitat també.

I segurament malgrat les dues interpretacions, en tots dos casos hi ha més banderes verdes que vermelles. Però segons els moments personals i les circumstàncies et poden semblar que n'hi ha més de vermelles que de verdes.

28 de enero de 2010 09:48
GRAELL dijo...

SEMPRE HI HA D'HAVER ALGÚ QUE FACI LA SEVA, NO ESTÀ PAS MALAMENT.

29 de enero de 2010 09:01
toni prat dijo...

Tot l’ambient fa suposar, Carme, que aquesta percepció teva és força general...
Malgrat tot cal pensar també que la facilitat per un cantó i l’embolic que ens ofereixen en la confecció de notícies, els mateixos mitjans (que haurien de ser) de comunicació, provoquen aquesta alarma en la societat actual molt més “informada” i alhora més emmetzinada... NO ?

31 de enero de 2010 02:38
toni prat dijo...

Una visió des d’un altre angle,la teva, Ariadna, com moltes vegades em descobreixes...
el què passa, és que per considerar això que dius , hem d’admetre l’ existència autònoma d’aquesta rècula de vents en el subsòl de la societat, fruits d’una evolució històrica rítmica i de velocitat invariable que guien i influeixen en els comportaments cívics i polítics de procedència més visceral i temerària... crec...

31 de enero de 2010 03:20
toni prat dijo...

Això l’essència de la Democràcia, no, Graell ?

31 de enero de 2010 03:24

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)