diumenge, 1 de novembre de 2009

RELLOTGE TRUCAT poesia visual núm.86

11 comentaris:

Clidice ha dit...

malgrat l'estrès continua marcant l'hora, sembla una alegoria del treballador actual. Uf! dec estar molt malament a la feina!

novesflors ha dit...

El temps no és recte. Hi ha "recovecos". (http://magnoliaenma.blogspot.com/2009/11/nos-recovecos.html

digue'm ariadna ha dit...

... En els anuncis de rellotges, molts cops, les busques, ben llises, divergeixen, una mirant al 10 i l'altra al 2, com braços oberts, com somriures que emmarquen la marca, en un curiosa crida a la nostra atenció. Rebregant la percepció, l'estímul amagat en el missatge es modifica, però alhora pot resultar un nou reclam, potser més punyent, del qual inconscientment no podem escapar...

toni prat ha dit...

Doncs si Clidice...si, és una al•legoria del treballador, si per treballador considerem molta gent que treballa d’alguna manera o altra...potser fent d’empresari i tot...
Per això crec que gairebé tots estem sota la pressió de la manca de temps i de les cabòries que porta el fet de que hàgim d’anar sempre mési més de pressa i de quan són les nou ja sembla que són les deu i així successivament, talment com si ens manqués sempre una estona per a poder fer tot el que pretenem...

toni prat ha dit...

Comparteixo totalment amb tu aquesta reflexió "novesflors", potser existeix un temps absolut...segurament, però quasi m’atreviria a dir, que en tot cas, només és per essers inanimats...per a tots els mortals, probablement no deixi de ser relatiu tal com sembla que s’ha esdevingut fins ara...

toni prat ha dit...

Molt interessant aquest apunt de publicitat Ariadna, molt...i sobretot per a mi que crec que molts anuncis es basen sobre uns cert fons de poesia visual o digues-li com vulguis...però al cap i a la fi...intenten arribar més enllà del conscient del receptor amb imatges impactants i sorprenents que calen endins sense notar-ho...

marta ha dit...

M'ha recordat aquells moments en que estic tant atrafegada que miro el rellotge i no veig l'hora !!! Al cap de dos segons l'haig de tornar a mirar perquè me n'adono que no sé quina hora és !!!

toni prat ha dit...

Doncs aquest rellotge possiblement encara et faria rellegir més vegades l’hora perquè és una mica més complicat, tot i que malauradament l’apliquem constantment en la nostra quotidianitat...

Anònim ha dit...

Il Tempo come opinione, un battito d'ali uguale all'eternità...

Cindy Tebo ha dit...

In this image, I saw time as a thief robbing us with each second that passes as symbolized by the crooked hands.

toni ha dit...

Thanks Cindy, you have an opinion very different about my poem...I like it and I'm agree with you...