... L'escorxador veu passar davant els seus ulls cossos nafrats, sense parar esmena en el que acaba d'escorxar de viu en viu. Mentres, la pell ignorada queda penjada en aquell ganxo que gira i segueix girant. Sovint, crec que en els espectadors indirectes de les notícies hi ha més de botxí que de víctima...
M'agrada el final d'aquesta argumentació...i m'ha fet pensar coses insospitades... Potser en les notícies dels mitjans de comunicació sobra la violència de gènere, com vol denunciar el meu poema Ariadna, es pot donar fàcilment aquesta ambigüitat entre els espectadors...els quals, potser no sabrem mai si els mou més el morbo que hi hagi pogut haver en els fets criminals i la gratuïtat en explicitar-los o la autoinculpació que per solidaritat espontània ens remogui l’ànima... De totes maneres el meu poema es presta a fer el primer tipus d’interpretació ja que per arrencar el rebuig dels seus “lectors” es forneix d’imatges eminentment esfereïdores, capaces de colpejar las sensibilitats més encarcarades...
Pepe Serrano, "Digue'm Ariadna", Toni Prat i Toni Agra
DEFINICIÓ...
La poesia visual per a mi, no és res més que poesia… i poesia per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l’inconscient de les persones, queremou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida…
Eloqüències
Libro de POESIA VISUAL editado por TABELARIA EDICIONS y presentado en la LLIBRERIA LA TRALLA de VIC el 14-03-08
2 comentaris:
... L'escorxador veu passar davant els seus ulls cossos nafrats, sense parar esmena en el que acaba d'escorxar de viu en viu. Mentres, la pell ignorada queda penjada en aquell ganxo que gira i segueix girant. Sovint, crec que en els espectadors indirectes de les notícies hi ha més de botxí que de víctima...
M'agrada el final d'aquesta argumentació...i m'ha fet pensar coses insospitades...
Potser en les notícies dels mitjans de comunicació sobra la violència de gènere, com vol denunciar el meu poema Ariadna, es pot donar fàcilment aquesta ambigüitat entre els espectadors...els quals, potser no sabrem mai si els mou més el morbo que hi hagi pogut haver en els fets criminals i la gratuïtat en explicitar-los o la autoinculpació que per solidaritat espontània ens remogui l’ànima...
De totes maneres el meu poema es presta a fer el primer tipus d’interpretació ja que per arrencar el rebuig dels seus “lectors” es forneix d’imatges eminentment esfereïdores, capaces de colpejar las sensibilitats més encarcarades...
Publicar un comentario en la entrada