dimarts, 13 d’octubre de 2009

PATATA poema visual núm.84

2 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Quan sembla que la realitat ens porta a pensar en que cal aconseguir sempre la millor i major part de tot, quina sensació més estranya és veure la conformitat de repartir-se només unes petites parts...

toni prat ha dit...

Si...si, si....De totes maneres Ariadna, tot i que m'hi avinc plenament amb el teu raonament, el meu desig era expressar les preferències dels estaments i de les empreses a valorar sempre molt més la joventut que l'experiència a l'hora de triar personal, per exemple -malgrat, amb molta demagògia, hi ha qui demana gent jove amb experiència-...
Una altra lectura que jo li vaig deferir va ser la del canvi de gustos culinaris que s’ha anat esdevenint recentment, amb respecte als animals...abans "gallina vella feia bon brou"...i ara hem de fer anuncis de "pequeñines no, gracias" per salvaguardar aquell altre gust dels animals adults...