dimecres, 9 de setembre de 2009

CAPDELLS poesia visual núm. 79

6 comentaris:

Clidice ha dit...

quina sensació de dependència! "si marxo: desapareixo"

toni prat ha dit...

Exquisida la teva interpretació...m’has fet enamorar del meu poema...jo no havia anat tant enllà...només pretenia insinuar que tota la grandària d’un, moltes vegades se la cedeix l’altre...
O que referint-nos a la economia, per exemple, un cabdell esdevé més gros quan més s’aconsegueix reduir a l’altre...i...així igual per a qualsevol dominació de les estem massa avesats a suportar fins ara...

digue'm ariadna ha dit...

... La recerca d'equilibri en tota relació... M'has fet pensar en els matematicopoemes, inclús he buscat si un d'ells podria ser una altra manera de mostrar aquest equilibri entre "uns"...

Anònim ha dit...

Clarament podria estar fet amb la mateixa intenció que algun dels matemàticopoemes, però aquest potser vol anar més enllà que la simple al•lusió al món de la parella...
Pot referir-se també al concepte energètic, als confins dels estats, a les relacions sindicals i gairebé a tot tipus de negociació...(sempre que hi ha més fil en un cabdell sol ser en detriment del volum de l’altre...)

marta ha dit...

Donar i rebre en equilibri. Cedir una mica perquè l'altre creixi un xic. Afluixa i arronsa. Dos cabdells que formen part de la matixa troca...
Hi veig una relació equilibrada.
El color blanc també hi dóna armonia.

toni prat ha dit...

Tot això que dius és molt maco Marta, però potser també cal tenir en compte la part no tan positiva del poema, com apuntava la Clidice, ja que tan com et fas gran, fas més petit a l'altre i viceversa...potser és l’aspecte del qual a alguns psicòlegs diferirien de la seva idoneïtat, però malauradament crec que estem tan habituats que això sigui així que ens atrevim a anar-ho traspassant de generació en generació...