divendres, 21 d’agost de 2009

AIXETA INVERTIDA poesia visual núm. 78

2 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... L'aigua vol sortir amb força, a pressió, a raig, malgrat conductes, canals, possessions, mans que controlen l'aixeta i disposicions territorials. L'aigua, com la vida, brolla...

toni prat ha dit...

brolla i és imparable...Ariadna... però el sarcasme d’aquest poema s’amaga rere el fet de que aquesta aigua circula a l’inrevés, va des de la mànega que hauria de desaiguar cap a l’entrada de l’aixeta...la qual cosa es pot interpretar com la revolta alliberadora que a voltes alguns corrents culturals han optat per a poder capgirar el sentit del curs de la història i que es neguen a seguir unes directrius establertes, enfrontant-se contra "els que poden tancar i obrir l’aixeta indiscriminadament..."
Vagin les masses, en una direcció o en una altra, el “control” dels que tenen el “control”, sempre està implacable per sobre del poble, per permetre’n o no, el flux...el camí adoptat, que teòricament ha triat lliurament aquest poble i que amb tota la candidesa, es creu en possessió del canvi...de crear una societat nova, fresca i franca, absent de qualsevol dels perjudicis que tenim ara...
Però a la fi, amb aquesta imatge, vull venir a dir que no són les ideologies les que manen...sinó “els que obren i tanquen l’aixeta...” i... que, a més a més, tothom sabem, ben bé, qui són...