dijous, 30 de juliol de 2009

ULLERES BOMBOLLA poesia visual núm. 76

3 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... La distorsió òptica d'aquestes lents, que aïllen una petita porció d'aire amb un lleu i tremolós tel d'aigua ensabonada, on la llum fa jocs de colors, no deixa de ser una manera fràgil de voler veure sense haver de mirar...

toni prat ha dit...

Molt maco...Ariadna...molt maco..."voler veure sense haver de mirar"...és una de les coses que tot sent molt poètica per una cantó, per l’altra no deixa de ser una candidesa que segurament ha estat l’artífex d’aquesta bombolla immobiliària (per exemple) de la que casi tots l’estàvem tan cofois i que a la fi ens ha explotat a les mans i ens ha portat a la ruïna...
Com tu molt bé dius...mirar el món a través d’aquests ventalls de colors que provoquen els tels de sabó, no deixa de ser una mica arriscat...si més no, de hom irreal i ingenu...les bombolles sempre acaben esclatant...
Però com s’expressa en el poema, és una opció totalment arbitrària que tothom té al seu abast per a usar o rebutjar...només cal o no utilitzar aquestes ulleres.

Theresia F. Y. R. Mogot ha dit...

hahaha.... really funny eyeglasses...