divendres, 17 de juliol de 2009

NIVELL poesia visual núm. 74

4 comentaris:

patxi ha dit...

Un blog interesante,me gustó pasearme.
Saludos y abrazos.

toni prat ha dit...

Gracias por tu comentario tan halagador...si necesitas cualquier aclaración o traducción, no dudes en pedirme la...

un abrazo

toni

digue'm ariadna ha dit...

... Quants cops no busquem trobar l'horitzontalitat, aquest volgut nivell que ens col.loca en paral.lelisme amb horitzons preuats, sense adonar-nos-en que l'eina, el suport en el qual ens recolzem, no té tendència a buscar aquell punt de tall infinit, sinó que ens condueix a xocar violentament amb allò que desitgem?...

toni prat ha dit...

Si, Ariadna...coincideixo plenament amb tu...però la meva intenció amb aquest poema és fer una denúncia de la forma fraudulenta amb la que els estaments que ens regeixen ens estant trucant les eines de mesura dels ben o maldits "valors"...
Aquí podem comprovar ben bé, com alterant-nos substancialment la base -valors- del nivell, trencant totalment el paral•lelisme amb el tub que ens marca l’horitzontalitat -estimació dels valors-, aquest últim, de manera incoherent i incomprensible continua amb la bombolla posicionada al bell mig marcant l'anivellament d'una plana perfecta... I tot això de manera sibil•lina i maquiavèl•lica amb tota l’astúcia del món perquè no ens n’adonguem