divendres, 26 de juny de 2009

QUADRE FUSTA poesia visual núm. 72

6 comentaris:

Anna ha dit...

Sensació de buidor, falta alguna cosa aquí...

toni prat ha dit...

Efectivament Anna...només volia dir que , a vegades, som capaços de magnificar moltes coses amb un marc que no deixa de ser més d'allò mateix i que el més bo, del cas és que no sempre és dolenta aquesta pràctica, ans al contrari...hi ha coses ben senzilles i prou maques com per fer d’obra d'art a ressaltar i de marc “ressaltador” a la vegada...
Com diria el poeta: “tot és molt més senzill del què semblava...”

digue'm ariadna ha dit...

... Un missatge ben diferent al d'aquell marc barroc que enquadrava un tros de paper de la paret on estava penjat...
... Una aturada necessària davant les "petites" coses, perquè, sovint, ofegats de tanta ornamentació, ens pot passar per alt la bellesa natural...

toni prat ha dit...

És veritat...malgrat fent servir elements força semblants, el missatge potser ben diferent..Ariadna

i respecte la segona part del teu missatge, crec que és un clar exemple literari de la bellesa que s'hi pot trobar en les coses senzilles i naturals..."para muestra basta un botón"...

Anònim ha dit...

més aviat produeix sensació d'avorriment. Les coses gaire senzilles no necessàriament són maques, poden arribar a ésser enormement avorrides i sense cap mena d'interés.

toni prat ha dit...

també estic d’acord am tu, Anònim...en que no tot el que és simple, no és pas sinònim de bellesa...però tampoc antònim, com en algunes èpoques ha estat...

A més a més, sembla a ser que les coses, com més simples, més fàcils siguin d’acomodar a la nostra noció d’una estètica maca (potser pròpia), per a nosaltres i més versàtils i adaptables resultin ser també a l’hora de poder fer-ne qualsevol interpretació...

És, potser -per a posar un exemple- allò que es diu sovint, que per la quitxalla n’hi ha prou amb una simple fusteta com per que els hi pugui fer de vaixell, de piconadora, de tren, de casa, etc., etc. (totalment ilimitable)