Home! això és fotut, si te'n resten un al 69, així "abracadabra: plop" et quedes força tallat, si. Hehehe, bé, més que matematicopornopema podries dir-ne matematicomicpoema ;)
Però si t’abandones al destí o a la fatalitat no crec que aconsegueixis anar pel carril contrari de l’autovia des de Vic a Barcelona sense que et passi res...i això que només són seixanta quilòmetres... Com diuen els castellans: “a Dios rogando y con el mazo dando” I ara sé que tu em diràs: "a mal tiempo buena cara" Si..."pero con paraguas"...
bé, cadascú tria el seu "pathos", el meu va pel camí del somriure i del gaudi, perquè allò dolent passa i ha de passar, quan passi ja ploraré, quan passa ja ploro, quan ha passat ja he plorat, però mai m'he sentit afrontada, no existeix cap conxorxa per la meva infelicitat, depèn, tota, de mi :)
Crec que estem totalment d’acord, en no creure en les conxorxes...i que tot o gairebé tot depèn d un mateix en la qüestió de la seva felicitat, però jo aprofito aquest “gairebé”, que és el que podríem abandonar a mans del destí, per lluitar i intentar canviar-ne allò del que ens vol imposar sense agradar-nos... La qual cosa, i estic d’acord amb tu també, que aquesta actitud ens pot restar qualsevol que altre somriure...però això si que són opcions molt particulars...
Pepe Serrano, "Digue'm Ariadna", Toni Prat i Toni Agra
ELOQÜÈNCIES poesia visual a Caixa Manlleu
XERRADA-COL·LOQUI A TERRASSA
DEFINICIÓ...
La poesia visual per a mi, no és res més que poesia… i poesia per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l’inconscient de les persones, queremou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida…
Eloqüències
Libro de POESIA VISUAL editado por TABELARIA EDICIONS y presentado en la LLIBRERIA LA TRALLA de VIC el 14-03-08
10 comentaris:
Home! això és fotut, si te'n resten un al 69, així "abracadabra: plop" et quedes força tallat, si. Hehehe, bé, més que matematicopornopema podries dir-ne matematicomicpoema ;)
Home…jo diria que una situació molt còmica, no reflexa aquest “poema”... més aviat caòtica i destrossadora...
Tot depèn, és que jo sóc més de riure que de plorar :)
Trobo que això si que és d’admirar...davant d’una adversitat semblant es necessiten molts... punts suspensius, com per agafar-s’ho rient...
naaaaaa si t'emprenyes perquè plou, no aconseguiràs que pari, només estar emprenyat, i això fa arrugues :)
Però si t’abandones al destí o a la fatalitat no crec que aconsegueixis anar pel carril contrari de l’autovia des de Vic a Barcelona sense que et passi res...i això que només són seixanta quilòmetres... Com diuen els castellans: “a Dios rogando y con el mazo dando”
I ara sé que tu em diràs: "a mal tiempo buena cara" Si..."pero con paraguas"...
bé, cadascú tria el seu "pathos", el meu va pel camí del somriure i del gaudi, perquè allò dolent passa i ha de passar, quan passi ja ploraré, quan passa ja ploro, quan ha passat ja he plorat, però mai m'he sentit afrontada, no existeix cap conxorxa per la meva infelicitat, depèn, tota, de mi :)
Crec que estem totalment d’acord, en no creure en les conxorxes...i que tot o gairebé tot depèn d un mateix en la qüestió de la seva felicitat, però jo aprofito aquest “gairebé”, que és el que podríem abandonar a mans del destí, per lluitar i intentar canviar-ne allò del que ens vol imposar sense agradar-nos... La qual cosa, i estic d’acord amb tu també, que aquesta actitud ens pot restar qualsevol que altre somriure...però això si que són opcions molt particulars...
Quina tallada de rotllo,no?
Ostres!!! Mar...n'hi ha per deixar-te esmaperdut, desesmat, trastocat, pertorbat, confós, atorrollat, atordit, desorientat, destemptat, descartat i destrempat...
Publicar un comentario en la entrada