dilluns, 1 de juny de 2009

RECLINATORI poesia visual núm. 64

6 comentaris:

Anna ha dit...

Si jo fos una persona religiosa diria que m'ho estan posant molt difícil, per resar o per seguir endevant amb la meva fe.

toni prat ha dit...

Aquest l'has clavat Anna... per si no foren prou tots els sacrificis que normalment reclamen les religions... a mida que anem evolucionant sembla a ser que les seves doctrines es tornen més restrictives o almenys inadaptades als temps actuals, que pel cas, els afectes són semblants...

digue'm ariadna ha dit...

... O quan la religió no potencia el diàleg i es manté ferma en un monòleg que només accepta caps acotats...

toni prat ha dit...

Em pensava que ja no s'hi podia afegir res més i veig que la cosa dòna per més del que em pensava...gràcies Ariadna per la teva interessant aportació...amb la qual m'hi identifico plenament...

Mercè ha dit...

Siguent un reclinatori per postrar-se davant del "senyor", em venen al cap un parell d'imatges potser un pel irreverents, ja em disculparàs Toni, però...
Si ens vinclem sobre el reclinatori, per la seva forma, caurem endavant i llavors adoptarem la posse d'oferir la part del darrera del nostre cos.
Clar que si enlloc del darrera, el "senyor" es posa davant, llavors per no caure, podriem estar apunt de practicar una felació.
No se...l'església em suggereix unes coses... :-(

toni prat ha dit...

és el comentari més ajustat a l'intenció que hi vaig posar a l'hora de fer aquest "poema" Mercè...

però si t'haig de ser sincer jo només vaig preveure que : " Si ens vinclem sobre el reclinatori, per la seva forma, caurem endavant i llavors adoptarem la posse d'oferir la part del darrera del nostre cos."

i et felicito per l'agudesa especulativa que has tingut amb la segona part i que trobo que doble amb escreix la "mala llet" de l'obra...