divendres, 22 de maig de 2009

1,052+0,948 P.V. 63 matematicopoema 8

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens raó, les dones sempre ens acaben eclipsant.

Anna ha dit...

Les relacions no han de ser per força equilibrades, sempre hi ha un que posa més, però és tan petita la diferència... Em recorda una cançó molt vella del Víctor Manuel: "¿Quién puso más?"

Laura Dalmau ha dit...

Toni, com bé ens demostres en aquest poema visual matemàtic, les aportacions "sentimentals" (deixa-m'ho posar entre cometes) a la parella mai són equitatives.

toni prat ha dit...

Hola anónimo estimat...t'anava a dir un no contundent...però m'hi he pensat dos cops i al segon he cregut que no seria una resposta prou precisa...
Em sembla que amb segons quins aspectes de la vida sí que tens raó, però potser s'haurien de matissar...
M'agradaria que alguna fèmina de les que solen col•laborar també hi digués la seva abans de continuar...no ?

toni

toni prat ha dit...

Hola anónimo estimat...t'anava a dir un no contundent...però m'hi he pensat dos cops i al segon he cregut que no seria una resposta prou precisa...
Em sembla que amb segons quins aspectes de la vida sí que tens raó, però potser s'haurien de matissar...
M'agradaria que alguna fèmina de les que solen col•laborar també hi digués la seva abans de continuar...no ?

toni

Clidice ha dit...

No entenc perquè les relacions han de ser iguals, les persones no ho som pas. Tan pot ser allò que hi poses com allò que n'esperes. És lícit esperar segons el teu barem i no el de l'altre? És lícit exigir la igualtat numèrica? Eclipsar?

P.G.L. ha dit...

Les dones hem passat del feminisme acèrrim al cofoiament encobert que comporta el lideratge actual que creiem tenir vers la parella.
Per això fem aquest discurs de que no cal la equitat o la igualtat.
Veritablement anònim tens raó el què passa és que encara conservem una certa humilitat...

P.G.L.

graell ha dit...

Jo crec que les relacions han de ser equilibrades, no pot ser que un hi posi més esforç que l'altre, a no ser que el que hi posa l'esforç sigui massoca.

Clidice ha dit...

Quina necessitat hi ha del gènere? no el veig en el matemàticopoema. Quin és el mascle? quin la femella? i si són dues femelles? i si són dos mascles? La lluita actual no està en mascles vs femelles, està en posar el dubte en el gènere.

toniprat ha dit...

Jo també me’n recordo d’aquesta cançó Anna...i per cert, molt maca...
Jo crec que tens raó quan dius que no cal que siguin equilibrades les relacions...però si que cal que tothom s’hi senti a gust...
Hi tot i sentint-s’hi a gust si hi ha gaire desequilibri acaba cansant...

toni prat ha dit...

Potser si que és així tal com tu dius Laura...ja que per un cantó és una coincidència matemàtica difícil de donar-se i per l’altre canto depèn també de les èpoques en que ho miris...
Però com deia amb el comentari anterior...tot rau en sentir-se a gust de la manera que sigui...

toni prat ha dit...

Jo també opto per preguntar-me sobre la licitat d’exigir una igualtat numèrica Clidice, a més a més, quan tot és tant relatiu a l’hora de fer valoracions sobre sentiments...(amb quina balança es pesen...?)
També comparteixo la teva opinió quan dius que el poema no parla de mascles, ni de femelles...tot i que en moltes parelles compostes per dues persones del mateix sexe s’acabi establint un rol molt semblant al de la parella heterosexual...

toni prat ha dit...

Benvolguda P.G.L. potser és una resposta una mica agosarada...però jo hi estic força d’acord...caldria parlar-ne molta estona i em temo que no tenim prou espai en aquest bloc...
De totes maneres gràcies per la teva espontaneïtat...

toni prat ha dit...

Jo el què aconsellaria, Graell, és que ningú no hi hagués de posar gaire esforç...ja que acaba cansant i deteriorant la parella...i sol ser un peix que es mossega la cua...mal va qui entra en aquesta espiral displicència...

Ignasi ha dit...

Linealment sempre havia pensat 1 +1 = 2, però no me'n havia adonat que aquest 2 té infinites possibilitats.
Ignasi

Anònim ha dit...

Sent el mateix, pot ser tant simple i tant complicat alhora... Tot depèn de com un/a ho vulgui veure.
M'agrada!

-Núria H.-

toni prat ha dit...

Gràcies Ignasi per la teva aportació... és per fer pensar...

toni prat ha dit...

Una observació que crec molt oportuna Núria H. és una manera de veure-ho des d'una nova perspectiva... gràcies per aquest argument...