01+1 P.V. 60 matematicopoema 7

jueves 7 de mayo de 2009

Clidice dijo...: ui! quin complex d'inferioritat!; 8 de mayo de 2009 01:09
toni prat dijo...: Jo crec que si t'hi fixes bé, Clidice, estaràs amb mi, que en aquest cas és tot al contrari...
s'intueix un gran complex de superioritat per part de la xifra que representa l'u al quadrat de l'altra part de l'equació, que és la que es creu que ell/ella és un u amb un zero a l'esquerra...; 8 de mayo de 2009 03:48
Clidice dijo...: els egos inflats només són la mostra d'una autoestima sota mínims. El món és ple d'uns al quadrat que, en el fons, es temen ser un 0,1. No hi ha uns al quadrat en el món normal, hi ha uns diferents. L'unalquadradisme no és més que el símptoma de quelcom anòmal. :); 8 de mayo de 2009 04:42
toni prat dijo...: Potser sí, Clidice, que tens raó que els que se solen creure uns un al quadrat poden tenir carències d'autosituar-se en la vida, però hi ha gent també que conscient o no de ser-ho són uns genis innegables...amb una autoestima com cal...; 10 de mayo de 2009 09:13
digue'm ariadna dijo...: ... A l'altre costat del mirall, es pot arribar a ser el que hom vol ser...; 11 de mayo de 2009 06:52
toni prat dijo...: Això és filosòficament molt interessant que suscita hores de diàleg i poèticament molt maco...
Estic plenament d'acord amb tu...; 19 de mayo de 2009 03:01