dijous, 7 de maig de 2009

01+1 P.V. 60 matematicopoema 7

6 comentaris:

Clidice ha dit...

ui! quin complex d'inferioritat!

toni prat ha dit...

Jo crec que si t'hi fixes bé, Clidice, estaràs amb mi, que en aquest cas és tot al contrari...
s'intueix un gran complex de superioritat per part de la xifra que representa l'u al quadrat de l'altra part de l'equació, que és la que es creu que ell/ella és un u amb un zero a l'esquerra...

Clidice ha dit...

els egos inflats només són la mostra d'una autoestima sota mínims. El món és ple d'uns al quadrat que, en el fons, es temen ser un 0,1. No hi ha uns al quadrat en el món normal, hi ha uns diferents. L'unalquadradisme no és més que el símptoma de quelcom anòmal. :)

toni prat ha dit...

Potser sí, Clidice, que tens raó que els que se solen creure uns un al quadrat poden tenir carències d'autosituar-se en la vida, però hi ha gent també que conscient o no de ser-ho són uns genis innegables...amb una autoestima com cal...

digue'm ariadna ha dit...

... A l'altre costat del mirall, es pot arribar a ser el que hom vol ser...

toni prat ha dit...

Això és filosòficament molt interessant que suscita hores de diàleg i poèticament molt maco...
Estic plenament d'acord amb tu...