RELLOTGE 1 PEIX P.V. 58

lunes 4 de mayo de 2009

RELLOTGE 1 PEIX P.V. 58

8 comentaris:

Anónimo dijo...: Atrapat en el temps, els temp s'esgota i la vida també, gota a gota, inexorablement... quina angoixa, no?

A.; 5 de mayo de 2009 04:10
Clidice dijo...: Tempus fugit ... una visió molt cristiana i angoixant del temps, abocada a destruir el gaudi.; 6 de mayo de 2009 00:20
toni prat dijo...: Hola anònim...no sé si ens tornem a trobar o ets una altre anònim anònim...
De totes maneres és igual, si ets anònim no em permets establir diferencies, com les que faig amb els “nònims”...
Afectivament crec que, com algú ha dit...el temps és la nostra quarta dimensió i per tant un condicionant clau en la nostra vida...disposem d’un temps que més o menys no sol sobrepassar d’un cert límit força acotat i amb uns estats d’ànims i de vigor molt marcats per aquest aspecte determinant...però al igual que un peix que és capaç de anar nedant sense angoixa...així nosaltres som capaços d’assolir aquesta fatalitat, sempre que ens poguem lliurar de les xacres de la depressió, l’angoixa o alguna altra anomalia d’aquesta mena...
És per reflexionar-hi...
Tant conscients que sembla que som amb totes les coses i tant inconscients que hem de ser per a poder viure amb tranquil•litat...(malgrat l’amenaça constant de la supressió de la vida); 6 de mayo de 2009 12:59
toni prat dijo...: M’agrada Clidice que toquis el tema del Cristianisme envers al temps...coincideixo totalment amb la teva visió...
també voldria afegir al comentari que fas, una visió que no sols pertany a aquesta religió, sinó a moltes més maneres de viure, i és que solem concedir a la gent jove, un espai molt més ampli per a poder "nedar”... i aquest es va estrenyent a mida que es va reduint el possible temps que ens queda per davant...
(però potser és un peix que es mossega la cua...); 6 de mayo de 2009 13:19
digue'm ariadna dijo...: ... Saber aprofitar el moment, el que tenim i el que hi ha, sense deixar-nos endur pel pas del temps. Saber nedar igualment, com si res, malgrat que l'aigua s'escoli sense remei...; 11 de mayo de 2009 07:00
toni prat dijo...: M'apunto a tot el què apuntes...
(i m'agrada molt com ho fas...)
Gràcies Ariadna; 12 de mayo de 2009 14:00
marta dijo...: I seguint el mateix plantejament que el rellotge amb els dos peixos, aquest poema el veig terriblement trist.
Hi veig l'haver viscut per res.
No deixar cap petja a ningú ni a res.
La buidor d'una existència inútil.; 30 de noviembre de 2009 02:30
toni prat dijo...: No necessariament ha de ser trist...sempre que s'accepti l'acotació força concreta, del termini de vida, que normalment regeix en l'espècie humana...
Tot és qüestió de fer-se'n càrrec i no voler-se revelar contra els imponderables...; 3 de diciembre de 2009 08:41