dimarts, 19 de maig de 2009

BALDA poesia visual núm. 62

6 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Recordo que aquest poema te'l vaig preguntar, ja que desconeixia què era exactament l'instrument de ferro...

toni prat ha dit...

És veritat ja me’n recordo...i jo et vaig contestar que era una balda posada a l’inrevés...que en condicions normals (sense la falca) estaria sempre oberta degut a la força de la gravetat...
Però, a vegades, malgrat la voluntat d’estar oberts a tot hi ha falques capaces d’estampir tant fort entre "un suport inamovible" i la nostra voluntat de ser més oberts de mires, que normalment, malgrat "haurien de caure pel seu propi pes"...són prou aptes per a mantenir-nos enclaustrats temps i temps...com han fet, per exemple molts governs totalitaris envers el món de l’art...

marta ha dit...

D'aquesta poseia visual en faig vàries lectures, totes força lligades, però un xic diferents:

-Quina mania tenim de trobar problemes on n'hi ha !!

-Moltes vegades, els entrebancs són molt més fàcils de solucionar del que ens pensem.

-quantes vegades ens ha passat que una situació que ens sembla que hauria d'anar sobradament bé, perquè ho tenim tot controlat, perqué fa temps que hi treballem....al final ens falla o hi surten pegues perquè algú s'hi ha posat pel mig de forma mal intencionada ??

I la última,
-Penso que tots tenim una falca punxeguda, feta així com la del poema visual, feta a petits cops, a base de desenganys, desilucions, entrebancs....que ens frena i ens fa rumiar les coses dues vegades.

toni prat ha dit...

Comparteixo Marta, aquest criteri que tens de que molta gent s'esforça en veure problemes on no n’hi ha...i que en cas de que sí que hi siguin, solen ser més fàcils de solucionar del que en principi semblava...
sobre el fet de què solem tenir aquesta falca que sovint per mandra fem servir...només cal reflexionar en totes les coses que ara ens semblen més o menys fàcils i que en principi potser no les haguéssim fet sinó haguéssim estat condicionats a tirar-les endavant...

Antiga Materon ha dit...

Una balda sense porta i del reves no es ni serveix per a res, només serveixen les osques de la falca.
A la vida pots tindre tots els beneplàcits del mon, les portes ben obertes, l'únic que compte però es el camí que anem fent.

toni prat ha dit...

en aquest poema volia dir que les portes no sempre estan closes malgrat tinguin instal·lats els dispositius per tancar-les... ni molt menys si potser intencionadament o per negligència s'havien instal·lat a l'inrevés...
però els que hem passat la dictadura sabem que matusserament es posaven falques o tascons a tot allò que pugués suposar una sortida a l'exterior i calia assegurar tota mena de tancaments...