dimarts, 12 de maig de 2009

RELLOTGE TINTS poesia visual núm. 61

5 comentaris:

novesflors ha dit...

El pas del temps és inevitable però hi podem deixar la nostra petja.

toni prat ha dit...

Seria una molt bona interpretació...a més a més, fora de les contemplades per mi a l'hora de fer aquest poema...
Gràcies novesflors...i si pots escriu-hi més sovint...

toni prat ha dit...

Una interpretació molt escaient, novesflors...m'ha sorprès gratament, ja que no era aquesta la meva idea a l'hora de la concepció d'aquest poema...però és veritat que la coloració que el fluid de dalt li dóna al de baix, no deixa cap dubte que és la "nostra petja"...

toni

digue'm ariadna ha dit...

... En els inicis de tot mestissatge, sorgeix aquella incòmoda sensació de no pertànyer als uns ni pertànyer als altres, que només desapareix en ser conscient de la pròpia identitat...

toni prat ha dit...

Estic amb tu Ariadna, quan parles d’això dels inicis de tot mestissatge, però a més a més, el meu poema vol anar més enllà...i fer-nos veure que un mestissatge integral del planeta, com tot fa pensar que acabem d’iniciar...no té retorn...és un viatge només d’anada..."és veritat que la coloració que el fluid de dalt li dóna al de baix...està creant un nou color...un tercer color indestriable i permanent, amb capacitat de romandre així ja per sempre...per més voltes de rellotge que donem"...