... En veure'l per primer cop, vaig pensar en nacionalitats, propietats i dissenys, en tot aquest món de creació i de mercat, però, ara, la veritat, no ho sé... és complicat...
Doncs potser, per a mi, és més simple del que pot aparentar... Amb aquest, vull fer al•lusió a la facilitat que tenim de viatjar i veure món des de casa mateix... des d’una cadira estàtica...potser davant de l’ordinador...de la televisió...d’una enciclopèdia...d’una projecció de video... etc Podem anar a una gran planta d’algun gran magatzem i gaudir de tots els productes més exòtics de les nacionalitats més extravagants i llunyanes... I així podríem continuar amb moltes altres formes d’apropar-nos a mons difícils d’arribar...
Quina gràcia. És ben bé la sensació que tinc quan acabo de veure un documental del National Geographic, o algun de viatges, de llocs exòtics i d'altres cultures, sentada al sofà de casa....l'enganyosa situació que sembla que ja hi has anat sense moure el cul de la cadira, però que t'incita a moure'l cada vegada més !!!
És curiós però és així Marta...ans de ser una cadira viatgera substitutòria, jo també crec com tu que a passat a ser suplementària...molts viatges són molt més macos si abans has pogut veure un bon documental ben fet on pots veure el paisatge de tort i de través, des de l’aire i des de sota el mar...on t’expliquen els costums del país, l’orografia, l’ètnia, les religions, etc.
Pepe Serrano, "Digue'm Ariadna", Toni Prat i Toni Agra
DEFINICIÓ...
La poesia visual per a mi, no és res més que poesia… i poesia per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l’inconscient de les persones, queremou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida…
Eloqüències
Libro de POESIA VISUAL editado por TABELARIA EDICIONS y presentado en la LLIBRERIA LA TRALLA de VIC el 14-03-08
4 comentaris:
... En veure'l per primer cop, vaig pensar en nacionalitats, propietats i dissenys, en tot aquest món de creació i de mercat, però, ara, la veritat, no ho sé... és complicat...
Doncs potser, per a mi, és més simple del que pot aparentar...
Amb aquest, vull fer al•lusió a la facilitat que tenim de viatjar i veure món des de casa mateix...
des d’una cadira estàtica...potser davant de l’ordinador...de la televisió...d’una enciclopèdia...d’una projecció de video... etc
Podem anar a una gran planta d’algun gran magatzem i gaudir de tots els productes més exòtics de les nacionalitats més extravagants i llunyanes...
I així podríem continuar amb moltes altres formes d’apropar-nos a mons difícils d’arribar...
Quina gràcia. És ben bé la sensació que tinc quan acabo de veure un documental del National Geographic, o algun de viatges, de llocs exòtics i d'altres cultures, sentada al sofà de casa....l'enganyosa situació que sembla que ja hi has anat sense moure el cul de la cadira, però que t'incita a moure'l cada vegada més !!!
És curiós però és així Marta...ans de ser una cadira viatgera substitutòria, jo també crec com tu que a passat a ser suplementària...molts viatges són molt més macos si abans has pogut veure un bon documental ben fet on pots veure el paisatge de tort i de través, des de l’aire i des de sota el mar...on t’expliquen els costums del país, l’orografia, l’ètnia, les religions, etc.
Publicar un comentario en la entrada