dijous, 19 de febrer de 2009

POMA SUSPENSIUS P.V. 49

11 comentaris:

Clidice ha dit...

La poma: el fruit de l'arbre de la saviesa, l'origen del mite fundacional de la societat patriarcal. Eva, la dona que s'atreveix a saber, castigada per la seva pretensió, per pretendre ser com Déu pare, com un home. Al cap i a la fi Adam fou fet "a imatge i semblança de Déu". La serp, símbol de la saviesa en tota la mitologia precristiana, també bandejada en un sol acte, dona i serp condemnades pel cristianisme.

;)

Una Golden ha dit...

Hòstia, hòstia, hòstia..... HE QUEDAT DESTROSSADA en la meva autoestima. Crec que la Clidice ens ha superat a tots.

Golden

digue'm ariadna ha dit...

... Una poma... o com un objecte quotidià pot originar un encadenat d'associacions...

toni prat ha dit...

Refonoll !!! Clidice... no pensava pas que aquests punts suspensius portessin tanta cua...
Bé, menteixo... malgrat desitjar suscitar aquest debat no pensava que algú el plasmés amb aquesta rotunditat, ímpetu i fogositat...

Veig també que alguna "Golden" sembla que s'ha sentit mossegada...
potser n’hauríem de parlar més...

toni prat ha dit...

Si,si...Ariadna...és evidentíssim...

No sé si hi vols afegir alguna cosa més al teu comentari ara que pots veure altres aportacions...

Clidice ha dit...

Bé Toni, tu poses l'esquer :P en tot cas, en la nostra cultura la poma significa el que significa. He d'aclarir que el meu comentari ve derivat d'un debat que mantinc amb un masclista amable i que va tenir la gosadia de respondre'm: "dona, que al cap i a la fi vau ser vosaltres qui vau mossegar la poma". Una mica més i l'assassino, virtualment és clar.

De tota manera la poma per a mi simbolitza la carta de legitimitat a 2.000 anys d'anul·lació de la meitat de la població humana. Ja cal que comencem (o continuem) cremant vells mites.

I, per cert, odio les pomes, tantes vegades són precioses i tenen cuc a dins :( "Sepulcres blanquejats" deia aquell?

digue'm ariadna ha dit...

... La poma, com a font de saviesa, de vida i de pecat, com a trofeu daurat o portadora de verí mortal, o com a desencadenant de tota una teoria gravitacional, en aquest poema esdevé una insinuant porta oberta al diàleg. Una imatge que pot reflectir aquelles converses que partint d'un petit punt, es van obrint, creixent i ramificant...

golden ha dit...

Clídice,

T'has de decidiri desfer l'embolic:
1. continuo mantenint que el primer comentari(fruit de l'arbre de la saviesa etc)és el més difícil de fer; portar la contrària quan un ha encetat el tema és relativament fàcil.
2. No abaixis el llistó!!! això del masclista amable no t'escau i et fa fèmina femenina.
3. No hauries d'odiar les pomes, són bones per a la salut.

Anònim ha dit...

Per mi els punts són la continuació de la temptació que ja suposa de per sí la poma, o sigui, temptació al quadrat. Impossible no caure, encara que només sigui per la curiositat que generen el que hi ha al darrera dels punts. M'hi llenço de cap.

A.

toni prat ha dit...

A més a més, A, degut a l’absència d'estrès que hi devia haver en aquella època...la testosterona devia fer estralls...

Clidice ha dit...

Tens raó Golden,

fem veure que no he dit res més :)

i continuo odiant les pomes :)

... i la crema catalana ensems (i per motius similars).

Petons :D