dijous, 1 de gener de 2009

FARISTOLS P.V. 38


2 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Hi ha cops que ens cal donar un gir, per tenir noves lectures o veure des d'altres perspectives el que tenim davant els ulls, i a partir de les diferents visions, podem descobrir matisos, detalls o essències que ens havien passat per alt. Però, hi ha cops que en fer-ho, ens poden dur a una confusió major...

toni prat ha dit...

cert...hi ha cops, com tu bé dius, que cal donar un gir, però una exigència massa forta del canvi pel canvi pot esdevenir-se en una obsessió compulsiva per "trencar motlles", per capgirar, per fer una inversió arreu, per renegar de tot allò que sigui "anterior"...
Llavors és quan es produeix l'efecte del poema...que la partitura que aguanta el faristol no és res més que el mateix suport però de l'inrevés...