dijous, 29 de gener de 2009

1+1 P.V. 44 matematicopoema 1

14 comentaris:

Clidice ha dit...

Un alegat en favor de la individualitat, interessant proposta.

Anonymous ha dit...

No sé si l'autor pel fet de fer el poema ja es mostra a favor, de qualsevol manera estic en contra,a la vida crec que la principal raó del fracàs de moltes parelles és aquest poema....

Lucía

toni prat ha dit...

L'individualitat és totalment inevitable...per això maldo per "comunicar-me" i "combregar-me" i "fusionar-me"..., però això no vol dir que dues individualitats, no puguin fer una entitat nova, amb una personalitat pròpia que com a tal, pot ser diferent a la de cadascú dels seus membres...

(podria ser el següent poema)

Clidice ha dit...

fa 31 anys que tinc la mateixa parella, ja sé que no és el lloc, però puc assegurar que això és així gràcies a aquest teorema. Si 1+1=2 l'ú desapareix i amb ell tot allò que podem aportar individualment a l'existència de l'altre i dels altres, perquè pels que no creiem en la vida en el més enllà, és molt important viure aquesta amb plena consciència.

Anonymous ha dit...

pel que dieu sembla que:

1+1=1+1 -> 1+1<>2

però no és cert, en canvi:

1+1=1+1=2

toni prat ha dit...

En la matematicopoesia els uns i tots els números que la composen deixen de ser abstractes o immaterials per prendre entitat pròpia...per això aquest poema fa referència a la parella humana i pretén evidenciar-nos que "u" més "un altre" difícilment és puguin convertir amb un grup homogèni anomenat dos...
Cada "u" és cada "u"... i s'ha d'entendre que no són ni més ni menys que "dos", sempre que s'entengui com a dos la suma de dues unitats idèntiques...

Anonymous ha dit...

Justament, el que pretenia dir amb el comentari anterior és que mantenir la individualitat (1+1) no necessariament vol dir que no existeixi una nova entitat que és la parella (2).

Totalment en contra del que diu un anònim més amunt. De fet, si qualsevol dels dos perdés la individualitat llavors sí que desapareixeria la parella:
1+0=1

Anonymous ha dit...

Encara que volgués, és impossible per un ser humà perdre la seva "individualitat", 1+0 no existeix mai a la vida, és absurd. Quan ens trobem ja hem viscut experiències,ja hem apres i hem absorbit prou informació com per no ser cap zero.
Això em semblava evident, a partir d'aquí és quan podem començar a parlar
Lucía

digue'm ariadna ha dit...

... Els trets característics de cadascú ens configuren. Així, com a part d'una parella, no han de quedar anul.lats ni desaparèixer per complet, tot i ser moldejats per les complicitats, la convivència del dia a dia i el projecte en comú...

toni prat ha dit...

Hola Ariadna...les influències d'una convivència solen ser significatives i notables en cadascú dels seus components, la qual cosa no vol pas dir que sigui negativa, ans al contrari, generalment conforta i aviva aquest 1 fora del parèntesi tant necessari de que es crei després d'un 1+1 ...
No ?...

toni prat ha dit...

Aquesta reflexió em torna a dur al comentari de la Clidice...
jo crec, amiga meva, que no cal maldar per conservar el teu 1 immaculat, perquè el llarg procés de la convivència se'n cuida prou d'anar-lo emmotllant inevitablement envers l' 1 que representa l'altre...

I no crec que això tingui massa a veure amb el fet de poder viure amb plena consciència, tant pels que creiem que tot s'acaba aquí com pels que esperen un altre tipus de vida després d'aquesta...

toni prat ha dit...

I "per cert" Anonymus, amb la MATEMATICOPOESIA 1+1=1+1=2 no pot ser possible...
matemàticament (sense poesia) tampoc... segons el teorema que diu: dues coses iguales a una tercera són iguales entre sí...
Així doncs si 1+1 i 2 són iguals a 1+1 això ens vindria a dir que 2 és igual a 1+1 i... crec que estem tots d'acord que no pot ser veritat...

Ferran ha dit...

Bé, he anat llegint tots els comentaris i rèpliques, i em mantinc en la meva opinió: Hi ha cops que et cal veure una cosa per creure-hi!!

toni prat ha dit...

Crec Ferran que és una interpretació molt interessant i peculiar del poema...gràcies per la teva valuosa aportació...