dilluns, 19 de gener de 2009

GABARDINA P.V. 41

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Inquietant...
Un hàbit oblidat en un penjador, penjador i hàbit desafien la llei de la gravetat. A la base la llanta d'una roda que girant desprèn l'energia que manté l'hàbit erecte.Si la roda parés l'hàbit es desplomaria.
Dos elements moderns: la roda i el penjador i un element retrògrad, l'hàbit.
A vegades determinades coses es mantenen, potser per tradició, de manera totalment absurda.

toni prat ha dit...

absurda i totalment artificial...
Quantes fogueres s'han d'anar atiant perquè mig mantinguin el caliu...?
Religions ancestrals -parlant d'hàbits- i fins les més SORPRENENTMENT contemporànies necessiten d'un bon ventilador per revifar constantment el seu pretès ardor...
Per no parlar d'enteranyinades ideologies polítiques...morals de "moralina"...i i ètiques ensucrades com croquetes de Santa Teresa...

"i tanmateix la remor (dels ventiladors)persistex"...

digue'm ariadna ha dit...

... Posicions forçades, mantingudes per aires que pretenen ser nous i renovats i no deixen de ser simplement aires remoguts per unes aspes... Però, i el penjador? Curiosament mira cap a dins i no cap a fora, mentre que l'hàbit penja cap a fora i no cap a dins, denotant que tota ideologia juga amb la dualitat de la imatge interna i externa del seu discurs...

toni prat ha dit...

A més a més de totes aquestes qüestions tan profundes...pensava riure-me'n una mica dels dissenys
que pretenen capgirar la possible utilitat de les coses en pro de certes incomoditats que ens veiem obligats a sotmetre'ns per estètica, singularitat, extravagància, eixelebrament pseudorevolucionari, papallononisme, papanatisme, pastanaguisme i altres "ismes" fora de to...