dijous, 11 de desembre de 2008

AGULLES D'ESTENDRE P.V. 34

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Dues agulles que encaixen perfectament, lila i blava, de plàstic. Són objectes quotidians, serveixen per pinçar, perquè la roba no caigui a terra; per tant mantenen l'ordre.No són gens originals, n'hi ha moltíssimes i les podríem anar posant en renglera,com les del poema.Com una llarga filera de gent que és utilitzada per algú perquè tot plegat no caigui a terra.

toni prat ha dit...

Quina coincidència...jo ho explicaria amb les mateixes paraules... però amb menys ortodòxia...
De tota manera hi afegiria la capacitat que tenen les agulles de mossegar-se entre elles, bé sigui de manera individual o gregària i com demostren que els mecanismes que poden aguantar un "tot plegat" són els mateixos que serveixen per destruir-lo, destruint-se mútuament les seves cèl·lules...

Clidice ha dit...

Ja és ben cert allò de què diem més de nosaltres mateixos que de la pròpia obra quan parlem d'ella. :D

Ah! jo? hi veig encaix, fusió, avinença malgrat les diferències, perquè són de distints colors però, al cap i a la fi, són iguals.

apa, Bon Nadal, Bon Solstici, Bon Mal Rotllo per als que els hi agradi i somriures i rialles per a tothom qui ho vulgui.

toni prat ha dit...

A mi em sembla Clidice que la nostra obra no és una cosa a part de nosaltres, ans tot el contrari, no deixa de ser una radiografia de la nostra idiosincràsia...al menys jo no he pretès de fer mai res que no m'hi aboqués plenament, sobretot pel que fa a la qüestió artística...
Tampoc envejo una visió tan càndida del món que tot m'ho presenti de "color de rosa" i m'estalvii certes realitats prou crues com per sensibilitzar-nos a fer-ne una anàlisi a fi de poder-les corregir...
Com a mostra d'encaix, fusió, avinença, entrega, amor, etc.
hauries de fer baixar una mica el cursor i mirar-ne un que vaig fer pensant en això on es veu una parella transmetent-se la seva "novel·la" pell a pell, simbolitzant-t'ho amb un teclat d'ordinador...
Finalment només em queda dir que jo també estic d'acord que tothom parla d'ell mateix en la seva obra (malgrat sigui un petit escrit en un blog)i que me'n lliurarè de desitjar cap "Bon Malt Rotllo" per a ningú...
gràcies per la teva aportació...

Anònim ha dit...

ULLS de CLIDICE,

El tel t'ha privat de veure i t'ha fet pensar que l'obra d'art té una única lectura que et permet arribar a l'autor.
No et quedis enrocat en el teu petit món.

digue'm ariadna ha dit...

... En aquesta "mossegada" entre dues pinces de diferent color, si anessim afegint tota una corrua de pinces, no estarien unides d'igual manera, sinó que anirien "mossegant-se la cua". Tot plegat em fa pensar en la imatge de relació directa entre dues persones (que rere seu poden dur altres, com un bagatge de coneixences i altres menes de relacions) en un lligam sense pèrdua d'individualitat, ja que la mateixa línia que marca la seva unió pot ser la mateixa línia que pot marcar la seva desunió...

toni prat ha dit...

veus...veus..., com sempre em deixo coses al tinter...la idea de "mossegar-se la cua" pot donar una dimensió molt gran al poema...o potser ser-ne un altre...
Tal com deia jo a l'inici, quan la mossegada és gregària no vol pas dir que sigui de parelles esparses que fan la "seva guerra", sinó que pot ser que hi hagi un esclat en cadena d'altres "agulles" que afegeixen la seva mossegada als seus líders o iniciadors, esdevenint-se tot un exercit...
(podria acoblar-se a la idea de la pel·pel·licula que vaig veure l'altre dia que se'n deia "LA OLA"...)

Anònim ha dit...

Bon Nadal, Toni. Et felicito, ets un poeta, amb totes les lletres. I veig que tens seguidors/ores...

A.

toni prat ha dit...

Bones festes !!! per a tu també Anònim i m'agradaria que seguíssim en contacte perquè potser seria la manera de que prengui cos un interrogant diluït entre una munió immensa de gent...de la qual m'agradaria extreure-te'n...

però com deia el poeta:

No vull el tu de tu
que m'ofereixes...
sinó el tu de tu
que t'haig de prendre

de tot cor...

MartinaH ha dit...

El kamasutra de la bugada?

toni prat ha dit...

"tu l'has morta" Martina H ...

un comentari molt apropiat...

Anna LLensa ha dit...

Hola artista, que vols dir-li a la Martina quan fa referència al Kamasutra? Li dius que la morta...
No ho he llegit tot pq ara no puc, però és molt interesant llegir les opinions.
El que he ensat primer al veure les pinces era una reivindicació dels difrents colors, etniés, maneres de ser etc... que ens podiem donar la ma... Llavors tenint en comte el dit al mati en la conversa multiple he et la gracia que no esta malament com acudit i sembla que no soc l'unica que ho ha pensat ! On dius que és el del teclat? Si escric d'una forma tan barroera, sense canviar de linea etc... es pq quan ho intento el miss se'n va...

toni prat ha dit...

no es pot pas dir que el teu missatge no és original Anna Llensa...

Anna LLensa ha dit...

No vull ser original, vull entendre-ho !

toni prat ha dit...

doncs potser alguna estona n'hauriem de fer una assentada... no...??? Anna Llensa...

Mercè Crespi ha dit...

Agulles d'estendre que jo definiria com "d'entendre". Entendre quan estem units tots a una i fem via, podem arribar molt lluny.

toni prat ha dit...

molt bona la teva homofonia... i molt enginyosa... a més a més crec que li treus punta al poema amb un argument molt fresc i nou ... (sembla fet expressament després de la Via Lliure...) Gràcies Mercè Crespi...