dimarts, 18 de novembre de 2008

NO LLEIXIU P.V. 29


12 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Tot i que, com vas comentar, l'origen d'aquest poema ve marcat per una situació ben concreta, sintetitza una resposta davant moltes altres situacions, malauradament, de caire semblant. Aquest "no a les armes", "no a la neteja que d'elles es deriva", "no al seu ús", "no a la seva aplicació i utilització"... aquest "no a la guerra", implica una mirada als conflictes actuals, passats i futurs, que pot fer perdre l'autèntic valor i horror al que està passant, normalitzant esdeveniments bèl.lics sota el seu etiquetatge...

toni prat ha dit...

la guerra SEMPRE és un antagonisme al seny...per moltes "etiquetes" que hi volguem plantar no n'hi ha mai cap que justifiqui la eliminació de la vida...
No deixa de ser una pena de mort indiscrimidada a gran escala...
Sortosament, jo crec que l'evolució social tendeix cap a la seva eliminació...
heus aquí els europeus...

Anònim ha dit...

hagamos el amor y no la guerra.
Eli

toni prat ha dit...

M'agradaria interpretar la frase de "fer l'amor" anant molt més enllà de la còpula...

Anònim ha dit...

exacta..."ferl'amor" es molt mes.Realment creus que l'evolució social te la tendencia de l'eliminació de la guerra? potser a gran escala si...pero penso que vivim en una guerra constant entre nosaltres.A l'igual que hian moltes maneres de fer l'amor hian moltes maneres de fer la guerra.
Eli

toni prat ha dit...

jo crec que a més informació, menys ganes de fer cap guerra tenim...

pep ha dit...

si toni, penso com tu. Pero nosaltres com be dius, som europeus, vivim en un estat mes o meins de benestar. Que pasa o pasaria si quelsevol es sentit veritablament explotat, veien com d'altres persones viuen a costa meva, aprofitan els meus recursos. Ens en parat a pensar que la gent que alimenta el gros actiu de quelsevol partit "faxiste" del signe que sigui, no son els ideolegs, sino els que en aquell moment ho estan passant mes malament. No son normalment els que fa un temps han imigrat de cop i volta es tornan els mes racistes?. Crec, sincerament, que mestres hi hagi gent mes o meins oprimida, grans diferencies sociels o simplement enveja, haura el sentiment del lliberament de forma violenta.

pep ha dit...

si toni, penso com tu. Pero nosaltres com be dius, som europeus, vivim en un estat mes o meins de benestar. Que pasa o pasaria si quelsevol es sentit veritablament explotat, veien com d'altres persones viuen a costa meva, aprofitan els meus recursos. Ens en parat a pensar que la gent que alimenta el gros actiu de quelsevol partit "faxiste" del signe que sigui, no son els ideolegs, sino els que en aquell moment ho estan passant mes malament. No son normalment els que fa un temps han imigrat de cop i volta es tornan els mes racistes?. Crec, sincerament, que mestres hi hagi gent mes o meins oprimida, grans diferencies sociels o simplement enveja, haura el sentiment del lliberament de forma violenta.

toni prat ha dit...

Mira Pep...d’això que dius n’estic bastant convençut... No fa gaire varem anar a al cinema a veure una pel•lícula anomenada La Ola que volia reproduir la facilitat que hi ha de caure en qualsevol moment, malgrat actual, en una revitalització d’un nou nazisme..., però si ens hi fixem bé...de pic o de palada, alguna experiència ens queda dels nostres errors i això fa que hagi sorgit la Unió Europea, la OTAN, les Nacions Unides...les diferents Ongs i molts altres estaments que semblen destinats a apaivagar aquest brots que inicialment poden semblar incontrolats, de barbàrie i crueltat humana...

pep ha dit...

Toni, com voldria que tienguesis rao, no vui dir que no la tinguis ni molt meyns, potser soc jo que m'allunyo de la realitat. Pero jo pensu, que tots aquest organismes internacionals i en teoria imparcials, al fi i al cap, son sostinguts i finançats per a grups de poder dels diferents paisos que els integran. Nomes cal recorda quelsevol conflicte armat a l'africa, digali congo, sudan, o palestina. T'en recordes no fa pas masses anys, el conflicte de servia?, que varem fer els europeus, molta diplomacia, pero cap pressio real, no fos que rusia talles el subministre de gas a mitja europa. I quan Bush se li va acudir invair l irak. Tothom sab que va ser per control del petroli i per "pelotazo" que podia significar la seva reconstruccio, a part, de la pilota d oxigen que podia representar per a moltes empreses directa o indirectament relacionades en el armament. Pero, a vegades m'agradaria ser con la majoria de nortamericans en quan a ingeniutat i que mes voldria que equivocarme.

Pep ha dit...

Toni, com voldria que tinguessis raó, no vull dir que no la tinguis ni molt menys, potser soc jo que m’allunyo de la realitat. Però jo penso, que tots aquest organismes internacionals i en teoria imparcials, al cap i a la fi, estan sostinguts i finançats per a grups de poder dels diferents països que els integren. Nomes cal recordar qualsevol conflicte armat a l’Africa, digues-li Congo, Sudan, o palestina. Te’n recordes no fa pas massa anys, el conflicte de Servia?, que varem fer els europeus, molta diplomàcia, però cap pressió real, no fos que Rússia talles el subministrament de gas a mitja Europa. I quan Bush se li va acudir envair l’Irak. Tothom sap que va ser per control del petroli i per "pelotazo" que podia significar la seva reconstrucció, a part, de la pilota d oxigen que podia representar per a moltes empreses directa o indirectament relacionades en el armament. Però, a vegades m’agradaria ser con la majoria de nord-americans en quan a ingenuïtat i que mes voldria que equivocar-me.

toni prat ha dit...

torno a apel•lar als “no totalitarismes”...i malgrat les coses estiguin projectades per ser resoltes de certa manera, la vida ja se’n cuida de posar-hi traves i desviacions per fer-les més humanes...crec que tot rau en el temps...l’experiència pròpia...i això no s’aconsegueix sense experimentar-ho personalment...
és qüestió d’anys...creu-me !!!