dijous, 9 d’octubre de 2008

RELLOTGE DESCOMPENSAT P.V.23

8 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... De sempre, el temps és el temps, invariablement passa de manera constant, deixa la seva petjada en rostres, cossos, esdeveniments i roques... però la seva percepció sembla fugir d'aquesta rigidesa i és capaç de fer-nos creure que pot dilatar-se i contraure's, fent-se lent o ràpid el seu pas, allargant-se o escurçant-se els seus instants, segons com ens sentim, segons com vivim cada moment...

toni prat ha dit...

El presumpte absolutisme de la relativitat la l’absolutesa (del temps, per exemple), no sé si ens confirma res...ja ho deia a la contraportada del llibre.
Però la qüestió de la percepció, con tu dius, si que s'ha modificat recentment, sobretot arrel de l'aparició de les noves tecnologies...tenim més oportunitat/temps de fer més coses (de les que ens interessen)...podem rebre i contestar quasi immediatament missatges que poc abans haguéssim tardat 15 dies o més...podem estudiar tot escoltant música, podem parlar i veure gent des de l'altra part de mont al moment, hi ha cirurgians que són capaços d'operar des d'un quiròfan virtual a molts quilòmetres de distància, podent-ne fer moltes més...etc. Sense parlar de tota l'oferta cultural que tenim a l'abast i que inclús, a vegades, se'ns solapa...
Tot això fa pensar que potser no viurem més (cosa que ho dubto també...) però que en tot cas viurem molt intensament les coses que desitgem i que malgrat tot segurament no tindrem capacitat d'engolir-les totes, com li passa al recipient del nivell inferior del meu rellotge...

El canvi el recipient de la part superior, cada dia creix més i amb una velocitat més inabastable...
Hem de girar el rellotge molt abans de que pugui assolir tot el que li oferim a fi de no empatxar-lo i provocar-li una mort per indigestió...

Annalls ha dit...

Ara que he llegit el vostre comentari potser ho veuria diferent, però la primera impressió ha estat: >>>>>>>>>>>>>>Tenim més temps del que utilitzem o bé tot al contrari no tenim tant temos com ens pensem.

toni prat ha dit...

Gràcies Annalls... per la teva aportació... que crec que enriqueix la possiblilitat d'interpretació del poema i que coincideixo plenament amb la teva manera de veure'l...

No cal dir que la poesia visual està oberta a qualsevol tipus de concepció lectora que el públic hi pugui fer...

Anònim ha dit...

... potser en el pot petit hi cap tot, però caldrà destriar, esporgar... potser el temps no és una certesa abstracta sinó una vivència i el poc pot ser etern, amb l'esforç de destil.lar... (Quisapquè)

toni prat ha dit...

una aportació per encendre grans debats "anònim" (Joan Quisapquè...) ja m'agradaria iniciar-ne un per intentar a arribar a alguna conclusió... (cosa difícil crec...)

gràcies...

Maria Teresa Galan ha dit...

La vida, presonera del temps, a poc a poc, s'escola sense sang.
Una abraçada, amic

toni prat ha dit...

gràcies Maria Teresa Galàn Buscató per la teva aportació tan interessant...