dilluns, 6 d’octubre de 2008

CAMARA-RELLOTGE P.V. 20

9 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... El record i el temps. La nostra memòria sovint enregistra com a una càmara fotogràfica, però la seqüència que fa té certes connotacions aleatòries: podem guardar les imatges de manera seqüencial de molts moments, mentre que d'altres queden esborrades, podem tenir detalls en primer pla amb infinitat de matisos i perdre el fons de manera difuminada, mentre que podem perdre el detall i guardar la vista de conjunt... i malgrat enregistrar-ho així, el mateix pas del temps pot anar manllevant definició i contorn a tot aquest reguitzell de fotografies gelosament guardades...

toni prat ha dit...

Tot això és cert...jo també ho crec així, però, a més a més, hem de tenir en compte que el temps deforma o transforma les imatges de tota mena, òptiques, imaginàries, sensorials, intuïdes, etc. i que per això tenim constantment a sobre, la llosa de la “irrepetibilitat”, la qual, ens pot soterrar un món infinit, de nostàlgies primparades sobre un daltabaix vertiginós...
Tot dependrà de la acceptació de cadascú del passat com a passat...
(hi ha una pel•lícula que es diu SMOKE, d’un senyor que fa la mateixa foto, cada dia, en la mateixa cantonada, i mai és la mateixa) molt probablement no es pugui repetir res en aquest món...

Sandra ha dit...

La fotografia atura el temps...

toni prat ha dit...

Hola Sandra...si estàn ben revelades encara potser...jo, com que quan en feia, en el laboratori, no les esbandia bé seguien reproduint el pas del temps i potser encara amb més acceleració...(primer totes de color sèpia...després color antracita, com el carbó, després...)
De totes maneres, al temps no crec que l'aturi res, ni tant sols les fotos ben revelades, que malgrat que aquestes solen conservar més prolongadament el seu aspecte i la seva immutabilitat, no sol ser així en sí dels ulls que les miren...(aixó del pa i el formatge són molt difícils d'equilibrar...)

toni prat ha dit...

La fotografia plasma una imatge d'un instant determinat...(i dic una perquè posar "la" seria ser massa agosarat)

MGJuárez ha dit...

TEMPS FUGIT, si no el podem "atrapar" millor gaudir-ho intensament. Amb la fotografia podem fer aquesta mirada al temps que ja ha marxat.

Realment és un goig llegir els comentaris al teu espai, Toni. Moltes felicitats!

Montse.

toni prat ha dit...

El goig el feu tots vosaltres MGJuárez... amb aquest ventall de comentaris que no fan res més que enriquir la meva idea inicial del poema en qüestió...

moltes gràcies per la teva aportació, la qual comparteixo totalment...

Trencadís de sentiments ha dit...

Conservar el la memòria el pas del temps...

toni prat ha dit...

una aportació original Trencadís de Sentiments... m'agrada...