dilluns, 6 d’octubre de 2008

BALANCES P.V. 21

10 comentaris:

novesflors ha dit...

Suportarem la lleugeresa o acabarà pesant fins fer-se insuportable?

toni prat ha dit...

Hola novesflors,
Si el concepte de lleugeresa es pot equiparar d'alguna manera amb el d'humilitat...
es pot acabar, paradoxalment, amb una seria "pesantor", producte d'una paciència de Sant, per a suportar-la...
Si la lleugeresa és levitat o fluixesa...igualment...

toni prat ha dit...

és tan difícil suportar la la lleugeresa/humilitat com la pedanteria...o més...

toniprat ha dit...

Per què a la fi no deixa de ser el mateix...

digue'm ariadna ha dit...

... Em ve a la memòria La insostenible lleugeresa del ser. L'ésser (una ampolla que és plena de fluid, de ganes de viure, sentir i conèixer, ens permet veure el seu interior i constatar la seva consistència lleugera), busca l'equilibri amb la vida (aquest receptacle que es va omplint de vivències i d'experiències, de sentiments i de pensaments), però el dia a dia fa que tot allò que sembla lleuger, esdevingui pesant i trenqui la immobilitat de la balança, desequilibrant-la. Si hagués de descriure la impressió del llibre de Kundera buscaria aquesta imatge...

novesflors ha dit...

Justament Ariadna m'ha interpretat, amb exactitud absoluta, el que jo volia expressar amb el meu comentari, la referència que jo volia fer a Milan Kundera.

toni prat ha dit...

és el llibre que més m'ha agradat de tots...recordo en Kundera quan diu:
La càrrega més feixuga és, doncs, la imatge de la més intensa plenitud vital. Quan més feixuga és la càrrega, més a prop de la terra està la nostra vida, i esdevé més real i veritable.
Per contra, l'absència absoluta de càrrega fa que l'home es torni més lleuger que l'aire, que s'envoli amunt, que s'allunyi de la terra, del ser terrestre, que esdevingui només mig real i els seus moviments siguin tan lliures com insignificants.
...
Parmènides va contestar: la lleugeresa és positiva, la feixuguesa negativa.
Tenia raó no no? Aquesta és la qüestió. Només una cosa és segura: la contradicció feixuc-lleuger és la més misteriosa i ambigua de totes.

toni prat ha dit...

A part de l'agradabla refrescada sobre el llibre d'en Kundera, l'esca d'aquesta imatge fou el què en clau de Marketing, se'n diu el Packaging..."vesteix-me un bastó i semblarà un senyor"...

Ari Garrido ha dit...

M'encanta.


Totes les interpretacions que he llegit a dalt, als comentaris, són molt vàlides. Jo em quede amb la idea de l'aigua corrents i l'aigua embotellada també, a banda de les que heu comentat. Dóna molt de joc, cal dir-ho, tens una subjectivitat arravatadora.

Una abraçada gran, Toni! :)

toni prat ha dit...

moltes gràcies gran Ari... jo crec el mateix de tu i m'agrada...
però potser caldria esgranar una mica més la teva idea... no...???

de totes maneres gràcies per la teva aportació...