dijous, 18 de setembre de 2008

ARBRE P.V. 16

25 comentaris:

novesflors ha dit...

Insatisfacció.

(Ja ho sabies però algú ha d'encetar els comentaris.)

toni prat ha dit...

M'ha agradat aquesta interpretació. El fet de descobrir-hi "insatisfacció"
em dóna una visió nova del poema que no havia contemplat.
Diria que és totalment obvi que es pot representar la insatisfacció amb aquest poema.
Si una persona està insatisfeta, és per què la seva projecció no pertany a la seves aspiracions... -es podria representar amb un arbre pelat que aspirava ser molt frondós com l'ombra que voldria assolir- no?
La insatisfacció pot provocar miratges i autoenganys que ponderin amb escreix l'objectiu a aconseguir...

novesflors ha dit...

Exacte.

digue'm ariadna ha dit...

... La imatge em fa pensar en el concepte que una persona pot tenir de si mateix. Un concepte que queda projectat en l'ombra de la persona, una projecció que ens dóna idea de la seva autoestima. A partir de sentiments, emocions, pensaments, coneixements, experiències i somnis, es va creant una mena de consciència que projecta una valoració sobre un mateix. Una valoració que pot esdevenir resultat d'un judici positiu o negatiu, just o injust, equilibrat o desequilibrat, però que definirà com un s'arriba a valorar, a estimar, i això marcarà les relacions amb la gent i l'entorn, la confiança, l'acceptació i la motivació personal...

toni prat ha dit...

Ara veig i pots veure, per què em dedico a la poesia visual i no a la literària...
Ho has expressat MOLT més bé del que jo pogués haver fet, malgrat coincidir amb tota la amplitud del concepte. Estic orgullós d'haver provocat aquest doll d'eloqüència tan exquisit...
Només voldria remarcar una cosa que a vegades no es té en compte quan algú es fa una autoanàlisi i resulta que arriba a la conclusió de que ell no és el qui pretén ser, només per això, per aquest acte de capteniment ja, segurament
és diferent al que ell estima que és. (suposant que es cregui ser una persona senzilla -de poca cosa-, per exemple, el sol fet d'haver-se pogut permetre fer aquest judici, ja el sostreu de una certa simplicitat)

Cinthia Soca ha dit...

Una imagen muy potente. Me hizo pensar que lo que se proyecta es aun más contundente que lo que se refleja...

toni prat ha dit...

Hola Cinthia:
Es una buena interpretación...yo también creo que lo que se proyecta és más potente de lo que se refleja, no solo por voluntad nuestra sino por el empeño que suelen poner nuestros interlocutores, sobre todo si no nos conocen mucho, ya que es fácil crear unas espectativas superiores a lo que somos en realidad.
El desconocimiento suele crear intriga, expectación, sobrevaloración, etc.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Rita ha dit...

Aprofito, si em permèts, per fer un comentari. El teu poema visual del
arbre que es veu la seva copa només a l'ombra, em va agradar molt.
L'ombra com simbol de alló que es projectat, l'ombra també vinculat
amb el món dels somnis, l'inconscient, els nostres disittjos,
ambicions....il'arbre, la realitat, el que realment som. Parla de l'auto-
estima, de la frustació, del que es suposat ser......un arbre es
suposat que tingui moltes fulles i que ens doni una ombra molt maca,
peró un arbre prim, només amb les seves ramas estilitzades també pot
ser un paisatge molt maco...tot depén de com mirem les coses...
Peró una cosa está clara, aquest es un arbre que somnia!!!


Gracies per fer-me coneixer coses que se estan fent en el món de la
Poesia Visual. Avui em sinto més rica!!!

Rita ha dit...

Aprofito, si em permèts, per fer un comentari. El teu poema visual del
arbre que es veu la seva copa només a l'ombra, em va agradar molt.
L'ombra com simbol de alló que es projectat, l'ombra també vinculat
amb el món dels somnis, l'inconscient, els nostres disittjos,
ambicions....il'arbre, la realitat, el que realment som. Parla de l'auto-
estima, de la frustació, del que es suposat ser......un arbre es
suposat que tingui moltes fulles i que ens doni una ombra molt maca,
peró un arbre prim, només amb les seves ramas estilitzades també pot
ser un paisatge molt maco...tot depén de com mirem les coses...
Peró una cosa está clara, aquest es un arbre que somnia!!!


Gracies per fer-me coneixer coses que se estan fent en el món de la
Poesia Visual. Avui em sinto més rica!!!

Anònim ha dit...

l'albero cresce nonostante...
solleva emozioni ...
solitudine,nostalgia,responsabilità di pensiero.

montse ha dit...

encara que passi el temps
sóc aqui,
encara que les fulles
s'hagin caigut una a una,
sóc aqui,
succeexi el que succeexi
sóc aqui
amb el reflexe
del meu esplendor,
amb l'ombra
que tot abarca,
segueixo aqui
per recordar
el pas del temps
i l'esplendor
de la meva presència.........


montse pellicer

toni prat ha dit...

Gràcies Montse...per aquest poema tant maco i tant explícit que descriu una interpretació del poema realment singular i escaient...

MartinaH ha dit...

Es podria pensar que la projecció que alguns tenen de sí mateix és de gran amor propi, desvirtualizant la verdadera realitat que potser és minsa.
Però jo li donaria la volta... Potser els altres fan un judici previ del personatge en qüestió (arbre), pensant que vol donar una imatge superlativa per falta d'autoestima; quan no saben que en realitat ja té una gran personalitat. Però s'ofusquen a creure que tot és façana, i així mai veuran la verdadera persona.

toni prat ha dit...

ostres...ostres...ostres... MartinaH... de això se'n diu rumiar... i rumiar fort...

una interpretació que t'obliga a a fer un repàs introspectiu i profunditzar coses que generalment se solen deixar a la superfície...

En Martí Pol deia: tot és més senzill del que semblava... i amb la teva reflexió, jo diria, que no ho era tan....

gràcies...

PAU CIVIT ha dit...

potser la frondositat s'enmirallaria amb l'estetica del arbre en descans,amb la saba tranquila,i l'entorn sense remors,ni cants ni nius....ara que es l'hivern i l'ombra no es tan necessaria
de fet l'arbre despullat,pot somiar en cobrirse de verd ....però l'arbre amb ufana,ja nomes pot mirar cap ha la mort.

Annalls ha dit...

No et fiis mai de les aparences !

toni prat ha dit...

molt interessant el comentari Annaalls... mpotser és el que deia el poeta...: on s'amaga la profunditat... doncs segurament en la superfície...

casanovas ha dit...

Hola, una imatge magnífica. A mi em comporta tot el contrari. M'inspira plenitud, un cos nyèbit i un cos esplèndid, i m'alegra el dia, el fruit de cada dia. Estimem-nos, som com som i ha de ser satisfactori el nostre pensament.

toni prat ha dit...

penso que això que dius de l'auto estima "casanovas" és vital per aconseguir un equilibri i una serenor mental que ens viure més o menys feliços... que a la fi crec que és el què tot pretenem... no...???

bru ebrenca ha dit...

La imatge exterior no ho es tot al carrera sempre s'amaga de altres coses:sentiments...Il-usions..etc

bru ebrenca ha dit...

Darrera. La imatge exterior sempre s'amaga de altres coses ...com els sentiments... Il-lusions ...etc

Traviesa.autentica ha dit...

Més q fixar-se en q l'arbre pot reflexar a un mateix, per mi podria ser cm ens ven els altres. Normalment la primera impresió es la q compte. N'hi ha gent q es queda en això i per mandra o conformisme no ve
més enllà. No ve l'ombra, q és qui som, la cual queda amagada dins nostre i q, només surt, quan algú té la clau apropiada i sap utilitzar-la. M'agradat molt.

toni prat ha dit...

gràcies per la teva aportació Bru Ebrenca... realment és el què jo penso també... molt enginyosa...!!!

toni prat ha dit...

Una manera molt peculiar d'enfocar el possible significat del poema Traviesa.autentica... però que m'agrada perquè t'amplia el camp d'interpretació...