divendres, 1 d’agost de 2008

AUTOSERVEI P.V. 12

3 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Sempre he pensat que en una feina, quan col.loquen una màquina de cafè, es perd aquella mena de petit plaer que és anar al bar, seure i demanar un cafè, que et vas prenent a poc a poc, fruint del seu aroma i sabor. El Guernica és un quadre que em fascina des de que, fa molts anys, en l'Homenatge a Picasso de Palau i Fabre, ell me'l va redescobrir. En aquest cas aquest petit llibret i el seu autor van ser el bar on vaig poder tenir el meu temps per a fer el cafè i des de llavors sempre més aquest quadre l'he tingut present amb una força que dubto que hauria tingut de cap altra manera, que s'ha anat completant amb molts altres moments. La comercialització de l'art és un fet, el vending de les obres és una realitat, però espero que sempre quedin petits cafès on seure, on encara posin el cafè en tassa blanca de ceràmica, més alta que ampla, per conservar l'aroma, i el gra de cafè sigui intens, amb cos i aroma, per omplir el paladar del seu gust amarg...

toni ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
toni ha dit...

Hola...m'agrada molt la teva dissertació, però crec que en ella, l'obra d'art -en el bon sentit- és el cafè...i ho expliques d'una manera que me'n fas venir ganes...
Un bon cafè, pot ser un bon cafè, però al compartir-lo amb algú interessant... la qualitat d'aquest gra, la seva intensitat, el sue cos i la seva aroma fàcilment passin a ocupar un segon pla.
Pel què fa referència a la meva intenció en aquest poema, haig de confessar que jo com a gregari d'aquest col·lectiu, per la meva condició d'escultor, veig de manera horrorosa la forma de fer arribar a la gent tot el què concerneix al món de l'art.
S'arriba a valorar la pintura per la seva grandària o qualsevol altra tipus d'expressió artística per la seva firma, malgrat sigui un simple esbós o pels colors de l'obra que combinen amb els colors del menjador o...
En conclusió: l'art ha arribat a un punt de comercialització molt més fastigós, vergonyós i ultratjant que cap altre mena d'especulació...