dilluns, 21 de juliol de 2008

AMANTS P.V. 10


25 comentaris:

Anònim ha dit...

Sexe per internet...pot ser igual de satisfactori...si el nostre cervell no desitge el nostre cos no respon..no ho he dit jo pero estic d'acord.

digue'm ariadna ha dit...

... L'esdevenidor de les relacions humanes?...

toni ha dit...

Potser si...
L’ordinador, lluny d'enclaustrar-nos, com inicialment es deia, crec que el que ha fet és proporcionar-nos una desinhibició considerable, que permet una comunicació molt més sincera, més conscienciada i natural, malgrat les mancances que comporta la privació del contacte directe...
Per això aquest poema, a part del concepte anterior vol ser un homenatge al llenguatge no verbal, ja que només amb el tacte, les carícies, la mirada, l'olfacte, el so de les exclamacions, etc., etc. se'n pot fer... no una novel•la...sinó una infinitat...

digue'm ariadna ha dit...

... M'has fet pensar en tots aquells cops que ens parlen i no mirem als ulls, no ens aturem i donen el temps que cal a qui ens està parlant per escoltar el que diu i tot allò que no diu, i no sé, la veritat, si les noves tecnologies ajuden o no en aquest sentit. Potser ens van molt bé i aviat seran l'excusa perfecta per donar una raó a la pèrdua d'atenció, interès o respecte a l'interlocutor, encara que només ens vingui per demanar que li comprem un paquet de mocadors i que cada cop més, només rep com a resposta uns moviments negatius de cap i ni una sola mirada...

toni ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
toni ha dit...

Doncs el meu ànim era traduir a poesia visual aquest poema literari:

No vull el tu de tu
que m'ofereixes...
Vull el tu de tu que
t'haig de prendre...


(i aixó em sembla molt que no s'aconsegueix parlant. La paraula aquí, segons el prof. Sebastià Serrano no hi influeix ni un vint per cent)

Anònim ha dit...

sexe per ordinador? perque no..en un cert moment tant valid com unaltra (ELI)

Anònim ha dit...

hola

toni ha dit...

No deixa de ser una interpretació d'aquesta imatge, malgrat crec que es queda amb una part molt ínfima del meu pretès missatge, podent arribar a descontextualizar-lo

Anònim ha dit...

A mi tu imagen me ha echo pensar no en la maquina del ordenador y sus possibilidades de comunicacion, mas bien en el cuepo humano como un ordenador y segun que teclas apretas...el responde.

toni ha dit...

Totalmente de acuerdo... creo que la exquisitez de tu comentario hace obviar todo tipo de comentarios...
Me complazco de esta simbiosis, "Anónimo" y te agradezco de que me concedas participar de ella...

Anònim ha dit...

Una imagen dice mas que mil palabras...o no se suele decir? quizas mi comentario sea superficial pero estoy mas que segura que a la mayoria es lo primero que se le ha venido a la mente..hay quien lo dice sin mas y hay otros que esconden lo que piensan en frases interminables que adornan la realidad(Eli)

Clidice ha dit...

La plasmació de la nostra realitat cyborg, home-dona-màquina. La plasticitat dels cossos humans fruit d'un atzar d'eons i l'empelt amb la màquina: la nostra creació. Els humans creant i recreant-nos: humanitzant-nos, perquè sense la tècnica encara seríem animals. El futur que ja es present.

toni prat ha dit...

La teva eloqüència va més enllà de les teves paraules i ara que ja no som del tot desconeguts, em fa goig saber que venen de tu i crec endevinar-hi una certa coincidència poètica en elles...

Pasifae ha dit...

m'agrada que escriguin a la meva pell

toni prat ha dit...

...Pasifae...



els meus dits porucs
per la teva esquena
amb sabates de vidre

...

marta ha dit...

D'aquest poema visual en faig tres lectures Toni. Molt semblants, amb el mateix rerafons però a l'hora diferents.

Em comunica un amor passional, de trobada esporàdica, propiciatat per Internet. Un amor trobat o iniciat a Internet. Hi veig un amor físic, de contacte, sense sentiments.

També em recorda al cos com una màquina de sentits. Es pot tocar aquí i allà, com tecles màgiques, i el cos respon, diferent segons on i quan. Hi veig un amor experimentat, sensorial, sensual.

Aquest mateix poema visual em transmet la visió d'una persona davant l'ordinador, a Internet, visitant pàgines pornogràfiques, deixant anar lliures els pensaments més lascius....Hi veig un amor imaginatiu, de fantasia, sense límits....

toni prat ha dit...

Amb aquesta imatge, Marta, volia donar a entendre la capacitat de comunicació tant gran com crec que hi ha entre persones mitjançant el tacte...ja que no se sol donar pràcticament mai un tacte estàtic i fred, sinó que més aviat acostuma a anar acompanyat del moviment que caracteritza a la persona tocadora...amb totes les seves peculiaritats, com pot ser la força, la pressió, la cadència, l’harmonia, la textura, l’escalf, la música...i evidentment indestriable també, l’olor...
Crec que es poden escriure, versos, poemes, contes, novel•les i moltes coses més...sobre la pell de l’ interlocutor tàctil... (sense necessitat del verb)

Anònim ha dit...

Si tenim les dones ben programades podrem fer d'elles el que vulguem

Anònim ha dit...

Hola Hola pajarito sin cola

toni prat ha dit...

Va per mi, anònim, això del "pajarito sin cola..."???

Mariola Nos ha dit...

Allò de sempre i això d'ara ... sincronia.

toni prat ha dit...

si Mariola Nos... "Allò de sempre i això d'ara ..." quan la base és l'erotisme... crec que totes les tecnologies s'hi sincronitzen...

Anònim ha dit...

Cal tocar les tecles adequades i no ser matusser perquè la relació es pot espatllar.

toni prat ha dit...

TOTALMENT D'ACORD "Anònim"... crec que no ho sabria dir més ben dit...