dimecres, 2 de juliol de 2008

CADENA P.V. 7


10 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Cadenes trencades que malgrat tenir les anelles obertes, mantenim lligades al nostre voltant, subjectades tossudament per un candau, a qui obliguem a mantenir una funció que és totalment inútil. Potser per por, potser per covardia, ens resulta més fàcil continuar lligats, queixar-nos i seguir les directrius, que veure'ns lliures i haver de fer els primers passos per nosaltres mateixos...

toni ha dit...

El teu comentari m'ha corprès...
és justament el que m'hagués agradat escriure jo, en el cas d' haver-ho pogut fer en paraules...
No hi veig res per afegir, ni res per retallar, ni res per dissentir...és: "rodó"
M'alegra comprovar la sintonía i la complicitat que pot suscitar la imatge quan és tractada amb tota l'expectativa de recaptar el plaer de la comunicació...
Gràcies Ariadna

MGJuárez ha dit...

Realment és molt encertat el comentari de l’Ariadna. Jo només puc afegir que els lligams forts sempre tenen la tendència de trencar-se just –de mica en mica-, per aquestes petites fusions que hi ha entre els diferents anells.

Mai es trenca un collaret per la seva tanca, habitualment és per qualsevol dels seus anells. Per aquella part mes dèbil e insegura de tot el conjunt, per que ens hem preocupat de fer un bon tancat –segur, gairebé indestructible-, però no tenir cura de tota la cadena, la que –anell a anell-, ho forma tot el que som.

Salut!
Montse.

toni prat ha dit...

estic d'acord que el comentari de l'ariadna aclareix molt bé el missatge que jo volia que portés...

Pel què fa a les maneres de trencar un collaret haig de dir que estic d'acord amb tu totalment i que a més a més, en el cas de que això sigui una metàfora de les relacions humanes, és quasi imprevisible saber quin dels anells cedirà primer...no...???

Mercè ha dit...

Un cadenat que tanca una cadena de baules obertes.
Res es el que sembla, estem sotmesos a l’autoritat i a les aparences, però tenim els nostres moments de llibertat, que poden ser físics forjats amb insistència i perseverança, o mentals...la ment pot volar lluny, molt lluny.
Tot és possible, fins i tot trencar cadenes i burlar l’autoritat, de nom Lince per cert, fotetes del nostre destí. Una alenada d’aire fresc...encara que sigui a esquenes del Linx, per covardia o amb tota la intenció de que sigui així.

toni prat ha dit...

Molt enginyós el teu comentari Mercè... amb tot això del Lince i el Linx... no hi havia caigut...

Pel que fa a la resta... crec que defineixes molt bé la pressió virtual a la que estem sotmesos pel paper que juga l'Estat en les nostres vides... creant un cert atemoriment que cada vegada més podem comprovar que no deixa de ser infundat... i que si es planta cara amb correcció tenim uns espais de llibertat molt més amplis del què mai ens haguéssim pogut imaginar... no...???

Quatre Paraules al Dia ha dit...

Trencant cadenes, tabús i prejudicis. Que els cadenats no siguin necessaris. llibertat però controlada per unes baules que segueixen juntes per por a ser lliures.

toni prat ha dit...

una mica ambigu el teu comentari... no...??? Quatre Paraules al Dia...

em pregunto què vol dir això de la "llibertat controlada"... (per qui, sota quin paraigua, condicionada per alguna "moral"... alguna "veritat" en concret"...???)

Quatre Paraules al Dia ha dit...

Perdona, m'he explicat com un llibre tancat. Em refereixo qua a mi m'inspira ganes de trencar cadenes i barreres, però sense acabar de fer-lo, com tenint por a la llibertat que dóna un cadenat totalment trencat, por de nosaltres mateixos condicionada com bé dius, per la nostra moral o per l'entorn que sempre ens condiciona.

toni prat ha dit...

m'identifico plenament amb aquest teu segon comentari Quatre Paraules al Dia... crec que per molt transgressors que vulguem ser... sempre hi l'ombra d'algun referent instal·lat en el subconscient de cadascú...