dimecres, 2 de juliol de 2008

COSTELLA P.V. 6


8 comentaris:

Anònim ha dit...

... Sovint, en llegir, mirar o escoltar els mitjans de comunicació, l'associació de les persones a un tros de carn em resulta inevitable...

digue'm Ariadna

toni ha dit...

Aquest el vaig fer per manifestar l'observació que en faig jo de la situació que en general viu la dona (representant-la amb una referència bíblica) en aquest moment.
Com aquell que diu...no deixa de ser un "plat", moltes vegades, molt elaborat per intentar satisfer la golafreria majoritariament masculina. Se la sol presentar perfectement "emplatada" amb l'intenció de vendre qualsevol producte o proposta comercial. Amb els greuges que malgrat el temps encare no s'ha tret de sobre, com pot ser, per un cantó l'amenaça de la violència i per l'altra, de la utilització sexual dràstica que pot anar des de l'esclavatge dels proxenetes fins a la desconsideració circunstancial en el seu propi domicili.

digue'm ariadna ha dit...

... La visió que dones és real i crua, més sovint del que voldriem i més propera del que volem veure, la costella queda exposada i és fa de reclam, en un plat, a la vista de tothom, entre la violència i la utilització, molt eloqüent =:)
... La meva impressió era més generalitzada: en certs llocs i en certes circumstàncies, massa sovint queda constància de que malgrat la tecnologia i el saber, la història i els recursos, no s'ha canviat pas tant pel que fa a la concepció de la condició humana, que queda a la venda i exposició, com un tros de carn, per un costat abusant-ne i per l'altre sense valorar-la...

toni ha dit...

M'agrada que ho diguis...sóc cru...és una consideració gaireabé general de tothom que em coneix, però intento ser precís...(no sé si em salva)
Aquest és un dels meus grans dilemes a la vida...cal ser-ho ? jo crec que, a vegades, si. No es diu el mateix dient el mateix sense cruesa, o no es rep el mateix, com a mínim...
No sé que en penses, però en aquest llibre crec que hi trobaràs força ironía i mordacitat de forma aspre i directe.
M'agradaría que t'agradés...

MGJuárez ha dit...

comentari al FB...
... la "costella" protegida, però alhora es trossejada per ganivet traïdor. M'ha recordat l’actitud burguesa d'alguns del s.XIX.... però malauradament també hi són al s.XX-XXI, a l’ institució matrimonial. Res, no em facis cas, és el primer que he pensat quan he vist aquest poema visual.

Salut, Toni!
Montse

toni prat ha dit...

Em sembla MGJuárez que malauradament, tal com dius és un fet que ha transcendit tots els segles i que el tenim ben viu en els nostres dies...
Tal com deia abans...:

Aquest poema el vaig fer per manifestar l'observació que en tinc jo de la situació que en general viu la dona (representant-la amb una referència bíblica) en aquest moment.
Com aquell que diu...no deixa de ser un "plat", moltes vegades, molt elaborat per intentar satisfer la golafreria majoritariament masculina. Se la sol presentar perfectement "emplatada" amb l'intenció de vendre qualsevol producte o proposta comercial. Amb els greuges que malgrat el temps encare no s'ha tret de sobre, com pot ser, per un cantó l'amenaça de la violència i per l'altra, de la utilització sexual dràstica que pot anar des de l'esclavatge dels proxenetes fins a la desconsideració circunstancial en el seu propi domicili.

gràcies per la teva aportació...Montse...

MGJuárez ha dit...

Ha estat tot un plaer Toni. Dius que ets cru... potser si, però per això fas servir la poesia visual que matisa aquesta cruesa que anomenes. No deixa de ser impactant (de fet és el que he sentit –tal qual-, ho he dit) i provocadors els teus treballs, però arriben bé i tenen una plasticitat “amable”.

toni prat ha dit...

gràcies per les teves amables paraules que m'encoratgen a seguir amb aquesta mena d'expressió MGJuárez...

grpacies i areveure...(sovint...)