dilluns, 16 de juny de 2008

BARCA P.V. 5


3 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Entenent la vida com un viatge i el dia a dia com les diferents etapes d'aquesta travessia, més d'un cop, el fet de canviar el rem per una espasa, en més d'una jornada, ha passat pel cap del viatger... Perquè tota descoberta porta moments més durs que altres, que fan que el passeig iniciat en un tranquil i bell bosc derivi per caminals que duen vers una autèntica selva, on la vegetació oculta el pas de tal forma que cal obrir-lo tallant l'aire, les herbes i les bardisses; que tot tranquil llac pot arribar a tals profunditats que d'elles sortin éssers que poden amenaçar el creuer, l'inestabilitat de la barca i la fragilitat del viatger...

toni prat ha dit...

Em sembla que ets molt cauta en les teves consideracions...jo hi estic totalment d'acord i m'agraden, però la meva ironía, en aquest cas, va força més enllà i té en el punt de mira cognoms d'Alemanya, d'Estats Units, d'Anglaterra i d'Espanya. Gent que ha cregut que per tirar endevant i/o evolucionar, calen les armes i les han emprat de manera despietada en nom del bé, de la democràcia i de la veritat...

toni ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.